tag:blogger.com,1999:blog-356115262024-03-07T05:20:14.447+01:00ihs | l'homilia del MarcMarc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.comBlogger303125tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-11454620949045176662012-11-23T18:00:00.000+01:002012-11-25T16:52:04.100+01:00AQUESTA ÉS LA NOSTRA ESPERANÇAHOMILIA DG-TO-B34 (<a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mc+13%2C24-32&id24=1&pos=0&set=15&l=ca" target="_blank">Mc 13,24-32</a>)<br />
<br />
Les paraules de l’evangeli d’avui són autènticament apocalíptiques, és a dir, profundament esperançadores. Ja poden trontollar el cel i la terra, ja poden enfosquir-se el sol i la lluna, ja poden caure del cel les estrelles... el que no trontolla és l’amor de Déu. Tot passa, és cert, excepte una cosa! Hi ha una cosa que no passa, que no és relativa, que no és avui i deixa de ser demà... les seves paraules no tenen data de caducitat: «en aquell moment serà salvat el teu poble... els justos resplendiran com la llum del firmament... brillaran com els estels per sempre més.» (<a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Dn+12%2C1-3&id24=1&pos=0&set=15&l=ca" target="_blank">Dn 12,1-3</a>)<br />
<br />
Em meravella la frivolitat amb què parla de la mort de Déu la mateixa gent que es posa les mans al cap per l’escalfament del planeta o pel forat a la capa d’ozó. Un planeta reescalfat, és quelcom a evitar a tota costa, però d'una manera o altra segueix sent un planeta. Un univers sense fonament, en canvi, col·lapsa. Una humanitat sense sentit, s’enfonsa. La creació pot passar, el que no passa és l’impuls irreprimible de vida que va posar en marxa tot això i que ho manté en l’existència i en el sentit. Un món que no és creació, sinó pura mecànica còsmica i biològica, col·lapsa. Però no col·lapsa pel final, sinó pel principi. El més greu no és que no tingui futur, sinó que no té passat, no té origen, no té intenció, no té gènesi, és com un fill desemparat que no coneix el pare.<br />
<br />
¿Quin és el fonament de la nostra esperança? L’apòstol és conscient què més decisiu encara que donar raó de la fe, és donar raó de l’esperança (1Pe 3,15). La gent demanarà que doneu raó de la vostra esperança: ¿Què és el que dóna sentit a la vostra vida? ¿Per què us lleveu cada matí i aneu a la feina, a l’escola, a la muntanya o a la família? Sincerament, i no ho dic per justificar la meva paradeta, em costa moltíssim de justificar l’esperança en un món sense Déu.<br />
<br />
¿Qui ens alliberarà de les urpes de la mort? ¿Qui donarà a la nostra vida un sentit capaç d’alliberar-nos de la força centrípeta del nostre melic? ¿Qui vindicarà les víctimes de l’odi i de la injustícia que la humanitat ha anat sacrificant al Moloc de la història? ¿Qui tancarà totes les ferides, qui embenarà totes les nafres? ¿Qui farà resplendir la veritat com el migdia, la justícia com el migjorn a la fi dels temps?<br />
<br />
¿Qui farà tot això, sinó Déu, aquell que és misericòrdia infinita i amor sense posta? ¿Podeu viure un sol minut, un sol segon, sense creure que ell s’acosta, que ja és a les portes? ¿Podeu viure un sol minut, un sol segon, veient com passa tot això que tant estimem, sense estar fermament arrelats en l’esperança que almenys les seves paraules no passaran? ¿Podeu viure un sol minut, un sol segon, sense estar completament segurs de tot això? Si és així, sincerament, no ho entenc.
Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-38879277724463126872012-11-09T18:22:00.001+01:002012-11-11T10:12:53.048+01:00QUIN ACUDIT !HOMILIA DG-TO-B32 (<a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mc+12%2C38-44&id24=1&pos=0&set=15&l=ca">Mc 12,38-44</a>)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEib4orJDXoq7ck5UAQaDO3rQo4TJgR9YVEydKiPWbuiiJZ8qqKRM8nBoHyy3Aomsji_qKU_dt1eglwNmWOiiIA6XMz27euFLN5Eej4_8tLNTwI5X7mewWxQHGJOvE5ifJ4IgNiXlQ/s1600/viudadesarepta.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEib4orJDXoq7ck5UAQaDO3rQo4TJgR9YVEydKiPWbuiiJZ8qqKRM8nBoHyy3Aomsji_qKU_dt1eglwNmWOiiIA6XMz27euFLN5Eej4_8tLNTwI5X7mewWxQHGJOvE5ifJ4IgNiXlQ/s320/viudadesarepta.jpg" width="320" /></a></div>
Avui Déu ens explica un acudit. A Jesús li ha fet molta gràcia, però a nosaltres se’ns ha posat cara de peix bullit... Molts rics tiren molts diners al tresor del temple, mentre una viuda pobra tira només un parell de monedes de les més petites. Jesús es parteix la carcanada de riure, però nosaltres no li trobem la gràcia, sincerament.<br />
<br />
Quin és l’acudit que Déu avui ens explica i quina gràcia té, si és que en té?<br />
<br />
Jesús mira com els rics tiren molts diners al tresor del Temple. Quin ensopiment. Per exemple, Amancio Ortega, fundador de Zara: diu que n'ha donat 20 mil·lions a Càrites, però diuen també que la seva fundació en mou prop de 6.000 mil·lions. Res, n'ha llençat les escurrialles. Només faltaria que els rics no hi tiressin molt, vés quina cosa. A més, resulta que, de tot el que hi tiren, en recuperen una bona part. Déu s’avorreix infinitament davant la nostra generositat d'aparador. Isaïes ho diu a la brava: «Per què m’oferiu tants sacrificis? Estic embafat... ja en tinc prou... Qui us ha demanat tot això? No porteu més ofrenes inútils... les detesto!... em fan fàstic, són per a mi una càrrega, estic cansat d’aguantar-les...» (<a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Is+1%2C10-20&id24=1&pos=0&set=15&l=ca">Is 1,10ss</a>)<br />
<br />
De cop, succeeix quelcom que crida poderosament l’atenció de Jesús i el treu de l’ensopiment: una dona s’acosta tímidament i tira dues monedes de les més petites. Vet aquí! Això sí que té gràcia: dues miserables monedes, una broma, una broma colossal, per fi una broma capaç de treure Déu del seu ensopiment. Jesús congela la imatge del món i, per un moment, restitueix la jerarquia còsmica, posa a dalt el que estava a baix, i fa baixar el que havíem posat amunt.<br />
<br />
El profeta Elies coneix també aquesta broma i busca la viuda més pobra de Sarepta per a verificar-la. Busca aquella persona que no li pot donar el que ell necessita, perquè és tot el que li queda per viure. El pot de farina i la gerra d’oli han de quedar buits. Només aleshores, Déu les pot omplir. Si no es buiden, no hi ha espai. No podem trobar Déu mentre el pot i la gerra siguin plens a vessar, sinó quan ens manca fins i tot allò que necessitem per viure. Us ha fet gràcia l'acudit? No, oi? M'ho temia. Què hi farem? És així.<br />
<br />
Déu ocupa el lloc que nosaltres li deixem. Si li donem del que ens sobra, Déu ens acaba sobrant. Si li donem tot el que tenim, Déu es converteix en tot el que tenim. Aquest és l’acudit: Déu només existeix si li deixem ocupar el lloc d’allò que necessitem per a viure. I allò que veritablement necessitem per a viure no són tots diners que ens sobren, per molt que siguin 20 mil·lions; sinó aquelles dues monedes més petites que necessitem per a viure. Quina broma de mal gust per les nostres afinades economies existencials!<br />
<br />
Un Déu que es surt del pressupost, sincerament, és una broma que no ens esperàvem.
Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-50112225770480864112012-11-02T18:00:00.000+01:002012-11-02T18:00:03.306+01:00ÉS UN MANAMENT?HOMILIA B-TO-31DG (<a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mc+12%2C28-34&id24=1&pos=0&set=15&l=ca" target="_blank">Mc 12,28-34</a>)<br />
<br />
Vagi per endavant l’anècdota que expliquen d’un company jesuïta francès. Abans de començar l’eucaristia, algú li va preguntar a la sagristia què pensava dir a l’homilia i ell va respondre, sense adonar-se que tenia el micro connectat: «Avui els diré allò de Déu us estima, blabla, blabla, blabla...»<br />
<br />
Dit això, anem a l'evangeli d'avui: pot ser l’amor objecte d’un manament?<br />
<br />
És clar que sí i més que cap altra cosa, a no ser que volem convertir-lo en la forma més avorrida i òbvia de blabla, blabla, blabla! Que l'amor sigui un «manament» vol dir que em determino a fer allò a què estic obligat, ho intento una vegada i una altra, em veig molt lluny i, malgrat tot, cada cop més atret, més decidit, més animat. Déu ens mana l’amor, no pot ser d’altra manera, ens el posa com a deure, com a projecte i com a sentit de la nostra vida.<br />
<br />
L’amor es converteix en objecte d’un manament, perquè l’amor és exigent, ens produeix un saludable formigueig interior, però també obre ferides i ens fa patir. El manament ens recorda que l’amor l’hem de posar «més en les obres que en les paraules», i que posar-lo en les obres no és fàcil, demana molta determinació. Una determinació que ens ve de Déu, de la determinació amb què Ell ens ha estimat primer. El manament és la dimensió realista de l’amor.<br />
<br />
La resta no és més que blabla, blabla, blabla...Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-33246697776320075322012-10-27T11:01:00.003+02:002012-10-27T11:59:07.053+02:00HIPOTÀLEMHOMILIA B-TO-30DG (<a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mc+10%2C46-52&id24=1&pos=0&set=15&l=ca" target="_blank">Mc 10,46-52</a>)<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgUNf49kt67BFF7ca1m4RxjMbqBMDytUacBj5NEk9WQMxvghXPPj-iLup1pvtg27v-g1FqI_JGY_oQO8Pk69x1iQZIWWgn0HL2OizGNKS4YPzgIGr6nWPvcRhuZS7TocjqlaeKXg/s1600/hipotalamo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgUNf49kt67BFF7ca1m4RxjMbqBMDytUacBj5NEk9WQMxvghXPPj-iLup1pvtg27v-g1FqI_JGY_oQO8Pk69x1iQZIWWgn0HL2OizGNKS4YPzgIGr6nWPvcRhuZS7TocjqlaeKXg/s1600/hipotalamo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgUNf49kt67BFF7ca1m4RxjMbqBMDytUacBj5NEk9WQMxvghXPPj-iLup1pvtg27v-g1FqI_JGY_oQO8Pk69x1iQZIWWgn0HL2OizGNKS4YPzgIGr6nWPvcRhuZS7TocjqlaeKXg/s320/hipotalamo.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
[VIQUIPÈDIA]<i> L'hipotàlem, a més de participar en moltes funcions nervioses també actua sobre la hipòfisi, que és la glàndula encarregada de controlar la secreció hormonal... És la regió responsable del control de l'expressió fisiològica de l'emoció... regula la fam, la gana i la sacietat... regula el cicle del son i de la vigília... regula el balanç d'aigua en el cos actuant sobre els ronyons... està associada amb el contacte i l'orgasme, tant en homes com en dones... </i><br />
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>334</o:Words>
<o:Characters>1904</o:Characters>
<o:Company>sj</o:Company>
<o:Lines>15</o:Lines>
<o:Paragraphs>3</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>2338</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.256</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<br />
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: left; text-autospace: none;">
...i moltes altres funcions que
m'estalvio... petit com una llentia... no és extraordinari? Les dones no en
tenen cap dubte: des de ben petites tenen la menstruació. Un cop al mes, uns
quants d'aquests paràmetres se'ls descontrolen i es posen com es posen. De fet,
jo no sabia com es posaven, ara em puc fer una idea. Una amiga em confessava: <i>«Marc,
porto vint anys feliçment casada, però un cop al mes estic a punt de deixar el
marit.»</i> T'entenc, creu-me: a mi se m'ha alterat l'hipotàlem i, a estones, és com si fos
un altre.<o:p></o:p></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: left; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: left; text-autospace: none;">
Aquestes «sorpreses» formen part de la
malaltia. Resulta que, de cop, et tornes un extrany per a tu mateix, imagina't
pels altres! L'amor ha de ser molt incondicional: tant, que no ho pots exigir a
ningú i només ho pots esperar d'uns quants. Decideixes aïllar-te mentre no
tornis a ser recognoscible, intuint que potser mai més no ho seràs. El fet
és que ara em sembla entendre millor el cec captaire de l'evangeli, assegut a
la vora del camí, mirant de no molestar. El seu «hipotàlem social» havia quedat
definitivament alterat i més li valia fer-se a un costat.<o:p></o:p></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: left; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: left; text-autospace: none;">
«I la vida continua...» com se sol dir (tan
equivocadament), quan la veritat és que ens hi estem resignant, convençuts que
no hi ha res que pugui interrompre «aquesta fatalitat que ens ha tocat viure.»
Thomas Merton va escriure un llibre de 800 pàgines sobre la seva
vida, però l'essencial es pot resumir en dues línees: <i>«Llavors va passar una
cosa estranya. Sense pensar-ho, ni discutir-ho en la meva ment, vaig tancar la
porta, em vaig posar de genolls al costat del llit i vaig resar.» </i>De cop, en
ocasió de la mort del seu avi, va cridar! I sabeu què és el que va cridar? <i>«Fill
de David, Jesús, tingues pietat de mi!.»</i> El mateix que va cridar el cec
Bartimeu de l'Evangeli. Ja està.<o:p></o:p></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: left; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: left; text-autospace: none;">
I volien fer-lo callar! Però Jesús els
diu: <i>no el feu callar, feu tot el contrari: </i>«crideu-lo.» Ells no tenen
ni idea de què és el que ha passat, i és que no han tingut mai l'hipotàlem <i>definitivament</i>
alterat. Per a ells, el nom de Jesús és un nom més, i no l'únic nom que ens pot
salvar... no només confortar, o satisfer, o tranquilitzar..., sinó salvar.
Salvar, sí... de què? doncs, de què ha de ser? de la mort, de què sinó?<o:p></o:p></div>
<div align="left" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: left; text-autospace: none;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Un cop ho saps, tinguis
com tinguis l'hipotàlem, el que està clar és que no tornes a pronunciar mai
més el seu nom sense cridar.<span lang="CA" style="color: black;"><o:p></o:p></span></div>
<!--EndFragment-->Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-14170970417915689112012-10-19T18:00:00.000+02:002012-10-19T18:00:03.631+02:00Dreta i esquerraJaume i Joan volen el mateix, per molt que demanin aparentment el contrari. Jaume vol seure a la dreta i Joan a l'esquerra. Són coses que passen. <br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG_VQkwvcWadTXuYNkORTDF3pXrOnVefCsAKGGH-sI0max69a_zNg-bkn0eLHrdP9RhUIdrbTnndQw3WxY1owS7YI4YmUCv7kEFhfBf8wL73p-5Hc56MwJsP5aYzgWL06EotDWdg/s1600/asterix+cesar2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG_VQkwvcWadTXuYNkORTDF3pXrOnVefCsAKGGH-sI0max69a_zNg-bkn0eLHrdP9RhUIdrbTnndQw3WxY1owS7YI4YmUCv7kEFhfBf8wL73p-5Hc56MwJsP5aYzgWL06EotDWdg/s640/asterix+cesar2.jpg" width="500" /></a></div>
<br />
<b><br /></b>
<b>«Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.»</b> Mira, bonic, aquest és el programa d'aquest partit i el seu full de ruta, ho diem perquè et situïs. Aquesta tarda ens lliuren els pòsters amb la teva foto al damunt de l'éslògan i demà comença la campanya. T'ha quedat clar?<br />
<br />
<b>«No sabeu el què demaneu.»</b> El noi ens ha sortit saberut: per suposat que ho sabem, qui no ho sap encara ets tu, però ara ho sabràs, per això precisament veníem... T'importa si seiem? Què et vaig dir, Joan?...<br />
<br />
<b>«Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?» </b>Quina mània! A què ve ara tot això? Potser té set? És que no s'ha dutxat aquest matí? Vols dir, Joan, que és tan bo com deies? No funcionarà.<br />
<br />
<b>«Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat... però </b><b>seure a la meva dreta o la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir...</b><b>»</b> T'ho havia dit o no? Mal rotllo tot el que vulguis, però del que es tracta, dreta i esquerra, res de res. Tant com l'hem ajudat fins ara, cinc-cents anys suportant-lo... desagraït separatista! Quanta raó, Jaume, no som més que un botí de guerra... imperialista dels pebrots!<br />
<br />
<b>«Entre vosaltres no ha de ser pas així.»</b> Encara? Com ha de ser, si no?<br />
<br />
<b>«Vols ser important? Fes-te servidor. Vols ser el primer? Fes-te esclau.»</b> Ja t'ho deia jo, Jaume: <i>«Ils sont fous ces romains.»</i> Exacte, Joan, es pot dir més alt, però no més clar: <i>«Ils sont fous ces galois.»
</i>Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-63565293943634226992012-10-14T16:56:00.000+02:002012-10-14T16:59:23.826+02:00Descans d'homiliaVaig estar molt ocupat el dia de la hispanitat i aquesta setmana no he fet l'homilia; he escrit, això sí, una entrada a "<a href="http://elmati.cat/article/2650/m-he-espanyolitzat">El Matí Digital</a>" (<a href="http://elmati.cat/article/2650/m-he-espanyolitzat">cliqueu aquí</a>). Insisteixo: no busqueu quelcom semblant a l'homilia en aquest escrit, perquè no la trobareu. Consti que tinc intenció de continuar amb l'homilia, mentre senti que és Déu qui em dóna motius i forces per a seguir-la escrivint. Ho dic per esbandir els dubtes.Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-53305111432217914672012-10-05T17:25:00.000+02:002012-10-05T17:30:17.336+02:00El divorciHOMILIA DG-TO-B27 (<a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mc+10%2C2-16&id24=1&pos=0&set=15&l=ca" target="_blank">Mc 10,2-16</a>)<br />
<br />
Aquesta va ser l'homilia amb què vaig inaugurar el Blog ara farà sis anys, el diumenge 8 d'octubre de 2006. M'ha semblat més que oportú recuperar-la, degudament retocada en els detalls, però mantenint les línees mestres. Em meravella la seva actualitat, i és que, de fet, l'evangeli, ben interpretat, sempre és actual, sempre és "ara i aquí, per a mi".<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2z_DSH2HE4jTOF_6xr0VYEYEEfoG9qZAIe_K21B_12xv5EnwX6qGnBMCvqFKs0DZ9Fq9NzjcfY_uy3l7QrO9FCoyzkJBwMcktmy-MQxkMTeFVFoE8q1QYG-c8zjAw7hhUN1Siaw/s1600/hasta-que-la-ley-nos-separe.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2z_DSH2HE4jTOF_6xr0VYEYEEfoG9qZAIe_K21B_12xv5EnwX6qGnBMCvqFKs0DZ9Fq9NzjcfY_uy3l7QrO9FCoyzkJBwMcktmy-MQxkMTeFVFoE8q1QYG-c8zjAw7hhUN1Siaw/s320/hasta-que-la-ley-nos-separe.jpg" width="233" /></a></div>
L’Evangeli parla del divorci, un tema candent i calent, avui i sempre. He estat temptat de comentar la primera o la segona lectura i fer-me el longuis amb l'evangeli. Però m’he decidit a agafar la cassola per la nansa que crema.
No és la primera vegada que els fariseus busquen Jesús per provar-lo: - "Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?"<br />
<br />
Un detall important: els qui plantegen la qüestió no són els divorciats, sinó els fariseus; i, a més, no ho fan per rebre un consell que senti doctrina recta i "oficial", sinó per posar-lo a prova. Els fariseus saben molt bé el que diu la llei al respecte, massa bé, se la coneixen fil per randa. El problema és que utilitzen la llei per posar trampes i per discriminar. Per posar trampes a Jesús que posa la llei al servei de les persones i no les persones al servei de la llei; i per discriminar la dona en un sistema social que permet el marit de repudiar la dona, condemnant-la així a la marginació social i a la indigència.<br />
<br />
Primer detall important: l’evangeli d’avui no va dirigit al divorciats, sinó a tots, i la qüestió que ens planteja Jesús no va tant sobre el divorci com sobre la manera que tenim nosaltres de situar-nos davant la llei?
Com es situen els fariseus davant la llei?
Els fariseus són aparentment fidels a la lletra, però profundament infidels a l’esperit. Saben molt bé que "l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d’aquest moment formen una sola carn." I saben també que "Moisès va permetre de donar a la muller un document de divorci i fer-la marxar." Aleshores, com pot ser que la llei es contradigui, si Déu no es contradiu mai?<br />
<br />
El divorci ja era un tema polèmic a la Bíblia i feia temps que els fariseus discutien sobre aquest punt. Als fariseus no els interessa el divorci, sinó utilitzar el divorci per atacar una persona que critica la manera que tenen ells de situar-se davant la llei.
Com ens situem nosaltres?
¿No fem potser nosaltres el mateix quan ens prenem les paraules de Jesús com una sentència discriminatòria de tanta gent que passa pel drama de la separació i del trencament matrimonial? Hi ha un fet que no podem negar: allò que Déu ha unit, de fet, l’home sovint ho acaba separant.<br />
<br />
¿Però és que no passa això amb tantes altres coses de la nostra vida, tant o més greus que el divorci, i no per això quedem fora de la comunió?
El problema ve quan aïllem les sentències de Jesús i les convertim en llei immutable. ¿No ens dirigiria Jesús a nosaltres les mateixes paraules que dirigeix en l’evangeli als fariseus?"Utilitzeu la llei per discriminar i per excomulgar, en comptes d’utilitzar-la per acollir i humanitzar." El divorci no és bo, per a ningú. Déu no vol el divorci. Nosaltres no volem el divorci. Una mare mirava d’explicar-li al seu fill petit la separació d’un matrimoni amic i el fill se li va plantar en sec i li va dir: "calla mamà, això no ho diguis mai, mai". Aquell nen tampoc no podia acceptar la idea d’un divorci: no hi ha res que sigui més instintivament antinatural i dolorós per a un nen que imaginar la separació dels seus pares. <b>Ningú no vol el divorci, d’acord.
Però, ¿què passa quan greus circumstàncies porten a la separació d’una parella unida en matrimoni? ¿Què passa quan s’ha trencat la convivència, el respecte, la felicitat, la confiança? ¿Què passa quan s’ha trencat de fet allò que Déu va unir de dret? ¿no cal, a vegades, en nom de l’esperit de la llei, posar el bé de les persones per davant de la lletra de la llei? </b>¿No és això el que feia Jesús quan acollia, en nom de l’esperit de la llei, aquells que se situaven al marge o contra la lletra de la llei (publicans, prostitutes, leprosos, paralítics en dissabte...)?
La llei no està per saltar-se-la, només faltaria, Jesús és un defensor a ultrança de la lletra de la llei.<br />
<br />
Però Jesús posa per damunt de la lletra de la llei, per molt justa que sigui aquesta lletra, l’esperit de la llei; i això ho fa, no ho dubteu, en nom de l’Autor de la Llei. Això és el que feien els grans profetes, els grans mestres... adaptar la llei a les persones, a fi que compleixi la seva missió: ajudar-les a viure i a assolir la seva plenitud i no esclafar-les sota un pes insuportable. Moisès va fer això amb el divorci "per la vostra duresa de cor", per mirar que la llei no esquarteri d’un cop sec aquest cor de pedra, sinó que el vagi estovant poc a poc fins a convertir-lo en un cor de carn.
Divorciats i feliçment casats, vidus i solters, parelles i religiosos... aquest evangeli ens interpel·la avui a tots per igual. Com ens situem davant la llei? Com ens situem davant les febleses pròpies i les febleses dels altres? Com i on situem Déu enmig de tot això?Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-73546573294598139282012-09-29T07:59:00.002+02:002012-09-29T08:00:42.423+02:00Talla-te-la«<a href="http://elmati.cat/article/2617/talla-te-la" target="_blank">TALLA-TE-LA</a>» (cliqueu aquí)<br />
<br />
Si us en feu seguidors del bloc, rebreu un mail quan es publiqui l'homilia (ho teniu a la barra de la dreta)Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-76715721784187432662012-09-21T18:00:00.000+02:002012-09-21T18:00:06.331+02:00«xaxi pirul·li»Aviso: va una mica de gamberrada; però em comenceu a conèixer i ja sabeu com m'agraden les entremeliadures: «<a href="http://elmati.cat/article/2604/xaxi-pirul-li">xaxi pirul·li</a>» (cliqueu aquí)<br />
Si us en feu seguidors del bloc, rebreu un mail quan es publiqui l'homilia (ho teniu a la barra de la dreta)Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-60685260610641562122012-09-15T09:10:00.001+02:002012-09-15T09:12:39.467+02:00Pensar com els homesAquesta setmana sí, tenim homilia.<br />
Bona senyal pels qui tenim prou feines en "<a href="http://elmati.cat/article/2586/pensar-com-els-homes" target="_blank">pensar com els homes</a>" (cliqueu aquí)<br />
Si us en feu seguidors del bloc, rebreu un mail quan es publiqui l'homilia (ho teniu a la barra de la dreta)Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-63808174999459660752012-09-01T12:32:00.000+02:002012-09-01T12:32:42.662+02:00Passar-se de boLa represa de les homilies dominicals a El Matí Digital, per tal de no "<a href="http://elmati.cat/article/2557/passar-se-de-bo">passar-se de bo</a>"
Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-91674583760902218842012-08-19T20:58:00.001+02:002012-08-19T20:59:17.175+02:00Una vaca no fa estiuAnem escalfant els motors amb un divertiment estival: "<a href="http://elmati.cat/article/2532/mirar-una-vaca-als-ulls">MIRAR UNA VACA ALS ULLS</a>" (Clica al damunt si el vols llegir)Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-24553577787864950962012-07-06T11:55:00.001+02:002012-07-06T11:55:38.380+02:00Si no fos creient...Un amic em va demanar com seria la meva vida <a href="http://elmati.cat/article/2439/si-no-fos-creient">si no fos creient</a>. El primer que vaig pensar és quina bestiesa, i jo que sé!, prou feines tinc com a creient... Tot i això, em vaig animar a donar-li un parell de voltes. Quin mareig!
Ho trobareu a <a href="http://elmati.cat/article/2439/si-no-fos-creient">El Matí Digital</a>.Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-66913292690742683322012-07-02T11:23:00.002+02:002012-07-02T11:23:16.461+02:00Sublim o patètic<a href="http://elmati.cat/article/2442/sublim-o-patetic" target="_blank">Sublim o patètic</a>, nova entrada a <a href="http://elmati.cat/article/2442/sublim-o-patetic" target="_blank">El Matí Digital</a>, reedició modificada d'una homilia antiga sobre l'evangeli del diumenge passat. Ja veieu que no me'n puc estar.Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-28628575515133687962012-06-27T11:53:00.001+02:002012-06-27T11:53:34.584+02:00Llegir un llibre dues vegadesEstic llegint per segona vegada el "Jo confesso" d'en Jaume Cabré. Si voleu saber el perquè ho trobareu a la nova entrada de <a href="http://elmati.cat/article/2435/llegir-un-llibre-dues-vegades">El Matí Digital</a>.Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-56527518559605053082012-06-26T17:12:00.003+02:002012-06-26T17:15:01.620+02:00Carta urgent des de SíriaLa carta que ens arriba des de Homs d'un company jesuïta sirià, Ziad Hillal, amb qui vaig conviure un temps a París mentre estava estudiant.<br />
<br />
<i>"Les escribo acerca de nuestra situación actual en Homs, sobre lo que está pasando en estos días. Han comenzado las feroces batallas entre las dos partes en guerra unos con otros en Homs, y esta vez su apogeo se desarrolló en nuestro barrio. Desde el jueves pasado no he podido encontrarme con el Padre Frans van der Lugt, y he intentado muchas veces ir a su encuentro, con la ayuda del Padre Michel Naaman, pero no hemos logrado encontrarlo. La situación es delicada, y cada intento de entrar en el barrio antiguo significa un suicidio. Los bombardeos han continuado sin interrupción desde el jueves, y la presencia de numerosos francotiradores hace que la entra en el barrio antiguo de Homs sea imposible. (...). Según Bahjat, el joven que vive con el Padre Frans, la destrucción en nuestra región es inmensa, e incluso moverse a pie es difícil debido a los montones de piedras y escombros en las calles. Cinco cristianos han sido asesinados estos últimos días, algunos en sus casas, otros en la calle (...). Según las estadísticas existen más de 120 personas en el barrio y veinticinco personas en nuestra residencia. El problema es atender a las necesidades diarias, ya que no podemos enviar los productos de aquí, pues las carreteras están complemente bloqueadas.</i><br />
<i><br /></i><br />
<i>En el barrio Adawiyye-Nouzha si bien la situación es mejor, también estamos expuestos al fuego cruzado y los bombardeos. De hecho, tres niños de nuestro centro han resultado heridos. En el mismo incidente, uno de nuestros feligreses, Marwan Elias, resultó herido y fue operado varias veces, pero lamentablemente murió poco tiempo después. Un buen número de bombas cayeron en nuestra zona y destruyeron algunas casas y tiendas. Ayer la lucha fue muy intensa por la tarde y la noche, y dos bombas cayeron cerca de nuestra residencia, pero, gracias a Dios, el interior no sufrió ningún daño. Ayer, también, habiendo recibido una llamada telefónica de la señorita Mirna Kabak, de Sebaa, que me pidió que fuera a la iglesia para retirar las pocas pertenencias que quedaban, me apresuré allí y me encontré con un espectáculo horrible. La iglesia había sufrido un daño muy extenso, sobre todo el techo, la iluminación y los iconos y las vidrieras de colores. Yo estaba profundamente conmovido por el llanto de los fieles cuando vieron el estado en que su iglesia se había reducido (...) Sólo deseaba compartir con ustedes nuestra situación en estos días, esperando que recen por el Padre Frans y los que están con él en el barrio, y también por nosotros, y los niños de nuestros centros."</i>Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-48538243588324304302012-06-16T09:24:00.000+02:002012-06-16T09:24:14.417+02:00HE TINGUT UN SOMNIArrel d'una conversa amb una amiga vaig pensar en reeditar aquell "somni" de fa uns anys. Els dels somnis més "reals" que he tingut mai. El trobareu a <a href="http://elmati.cat/article/2412/he-tingut-un-somni">El Matí Digital</a> (cliqueu al damunt).Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-17783873995276318802012-06-10T11:42:00.002+02:002012-06-10T11:42:42.720+02:00ELIHÚ, L'AMIC DE JOBPodeu llegir una nova entrada que he penjat al <a href="http://elmati.cat/article/2401/elihu-l-amic-de-job" target="_blank">El Matí Digital</a> (cliqueu a sobre).<br />
Us hi podeu suscriure i us enviaran cada dia un mail amb les noves publicacions.<br />
¡Perquè vegeu que no us menteixo quan dic que això <b>no és un comiat</b>!<br />
Malgrat tot, agraeixo moltíssim totes les mostres d'afecte que m'heu fet arribar en aquesta mena de "funeral de cos present" que m'heu dedicat amb tot el carinyo. Els vostres comentaris, escrits o de viva veu, m'han deixat ben tocat i m'han omplert de força: ¡ja veureu al setembre, prepareu-vos!<br />
<br />Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-6552061529974716362012-06-01T18:00:00.000+02:002012-06-01T18:00:00.418+02:00FINS AVIAT<br />
<div align="left" class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="CA">Arriba el moment de fer un cert balanç. Vaig
inaugurar «l'Homilia del Marc» el dia 6 d'ocutbre de 2006, aviat farà sis anys.
Penso que ha fet un bon servei i no tinc cap dubte que he estat jo el primer
beneficiat. M'he sentit molt acompanyat, esperonat, amonestat... i molt, molt
gratificat. Déu us ho pagui. Ha de quedar clar que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">això no és un comiat</b>, és una <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">aturada
temporal</b>, exactament de 3 mesos. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tornaré
al setembre, amb el mateix ritme setmanal, només que ho faré allotjat al portal
de <a href="http://www.catalunyareligio.cat/" target="_blank">Catalunya Religió</a></b>, on han tingut la delicadesa de convidar-me a
col·laborar. Mentrestant, seguiré publicant de tant en tant al <a href="http://elmati.cat/" target="_blank">Matí Digital</a>. Ens retrobarem al setembre si Déu vol, amb nous ànims,
noves idees i nous formats.<o:p></o:p></span></div>Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-29668068413451592582012-05-25T18:00:00.000+02:002012-05-25T18:00:01.009+02:00EL FANG I LA POLSHOMILIA B-FS-PENTECOSTA (<a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+20%2C19-23&id24=1&pos=0&set=15&l=ca" target="_blank">Jn 20,19-23</a>)
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXc_Fa4O-ZU_EFnDLOvmiOrNntkvynB-RVEzmlOjhP_GOW6k3MU5UKqF077MrDgUGE32vl3C-vj4xeS8XUR9EEr03XUrLn8lveMJLdiB4w0C4yTvLanc-xLq9vPSuPMLlriW9BzA/s1600/pols+esbandir.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXc_Fa4O-ZU_EFnDLOvmiOrNntkvynB-RVEzmlOjhP_GOW6k3MU5UKqF077MrDgUGE32vl3C-vj4xeS8XUR9EEr03XUrLn8lveMJLdiB4w0C4yTvLanc-xLq9vPSuPMLlriW9BzA/s320/pols+esbandir.jpg" width="320" /></a></div>
Fa un temps vaig escriure: «La diferència entre donar-ho tot i donar-ho <i>quasi</i> tot és infinita.» I ara, ho he volgut completar: «Al final, et serà pres tot el que no has donat.» Del nostre equipatge existencial no deixem res en herència que no haguem donat en vida, el que ens reservem no ens transcendeix, mor amb nosaltres, sense donar fruit. A què ve això si som a la Pentecosta, tot celebrant la vinguda de l'Esperit Sant que tot ho vivifica i ho renova? Tot no. La pols no. Només el fang.<br />
<br />
La Pentecosta és l'hora de la veritat: és «com si es girés una ventada violenta» que ens omple la casa i deixa al descobert totes les trampes que hem fet anar, tantes aparences darrera les què ens hem amagat, tants comodins com ens hem guardat, tants fons reservats per a demà... Cada cosa mostra la seva consistència real i fa mal adonar-se de la quantitat de pols que no hem convertit en fang, tant de nosaltres que no hem volgut donar.<br />
<br />
Jo m'ho imagino així: al final, Déu se'ns posarà al davant i ens agafarà les mans, més o menys crispades, i ens les anirà obrint a poc a poc fins que estiguin completament esteses, deixant a la vista tota la pols acumulada miserablement durant els nostres anys. Llavors ens mirarà als ulls i ens convidarà que nosaltres també mirem les mans. Quanta raó: per molt que apreti només hi ha pols... Què se n'ha fet de totes aquelles coses imprescindibles que guardava tan gelosament, no fos cas?<br />
<br />
Llavors, es tornaran a trobar les nostres mirades, i esclafirem a riure, bé, aquell riure alliberador que surt sempre una mica barrejat amb llàgrimes. I, de cop, com moguts per un mateix ressort, farem tots dos una forta alenada que deixarà lliures del tot les nostres mans i neta de pols la nostre modesta figureta de fang.<br />
<br />
Sí, quan arribi l'hora de la veritat, perdrem tot allò que no hem donat, l'Esperit Sant esbandirà d'una alenada tota quanta pols no haguem convertit en fang. I aquesta alenada també ens reviscolarà.Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-37162682823545589642012-05-18T18:00:00.000+02:002012-05-18T18:00:00.900+02:00EL VERÍ DE L'ESCORPÍHOMILIA B-FS-ASCENSIÓ (<a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mc+16%2C15-20&id24=1&pos=0&set=15&l=ca">Mc 16,15-20</a>)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3GjJbkJAm_8g0_oR_KfXo61KRgjW7lJnIH7lz6aU52RS7Om21LAUmsVMQ3nE3z3LtvH_zarS_I2LlA1yOQ7LrEEK9q02d59hMdQsJ1aJ_LPxuE8B6j9YKbSnobxxNnulJCnbhXw/s1600/Escorpion_7293.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3GjJbkJAm_8g0_oR_KfXo61KRgjW7lJnIH7lz6aU52RS7Om21LAUmsVMQ3nE3z3LtvH_zarS_I2LlA1yOQ7LrEEK9q02d59hMdQsJ1aJ_LPxuE8B6j9YKbSnobxxNnulJCnbhXw/s320/Escorpion_7293.jpg" width="303" /></a></div>
L'evangeli d'avui és com l'agulló afilat d'un escorpí: «els qui creuran i es faran batejar, se salvaran; els qui no creuran, seran condemnats.» Ja sé que per a molts això de la condemnació està carregat de connotacions traumàtiques, però ara mireu-vos-ho d'una altra manera: per a nosaltres, creure sí és important, és cabdal, perquè el que està en joc és la vida, el sentit, la salvació. És una qüestió de vida o mort. I si no és així, no val la pena.<br />
<br />
Si t'és igual amb Déu que sense, no hi ha res a fer, creu-me, tanca l'evangeli i busca altres recursos que et subministraran allò que busques amb molta més eficàcia. Si per a tu la qüestió no és "salvar-te o condemnar-te", sinó com fer més agradables les pessigolles espirituals, aleshores no siguis insensat i llença al contenidor tots els evangelis que tinguis a l'abast, perquè o bé els adulteràs o bé només et faran mal.<br />
<br />
Recordo com feien els nens al Salvador per treure-li el verí als escorpins: els giraven d'esquenes i mentre amb un pal els immobilitzaven amb l'altre premíem la bossa amb la metzina fins que la buidaven. Per acabar l'operació li arrencaven l'agulló d'una estrebada. D'aquesta manera ja podien jugar amb ells i fer bromes espantant els altres. Hi ha qui s'acosta a l'evangeli amb la mateixa traça: mirant d'esbrinar quina és la millor forma de treure-li el verí i amputar-li l'agulló. I això ho fan amb tot, perquè només volen pessigolles i jugar. Els fa pànic que la vida els piqui, i qui diu la vida, diu Déu i els pobres i la injustícia... I que els piqui l'evangeli, sí, d'aquella manera que ens pica només allò que hem adquirit després de vendre-ho tot a canvi.<br />
<br />
La qüestió no és només a quant estem disposats a renunciar per tal d'assolir la pau al preu que sigui, sinó també en nom de qui estem disposats a anar a la guerra. No us escandalitzeu, vull dir que la funció de l'evangeli no és fer-nos pessigolles sinó també mostrar-nos l'agulló, és a dir, on és el nostre irrenunciable, el nostre tresor i quina és a partir d'ara la nostra frontera. Perquè és a aquesta frontera que Jesús ressuscitat ens envia a predicar a tothom la Bona Nova de l'Evangeli i a confirmar amb els miracles que l'aventura humana és incomparablement millor amb aquest Déu que sense.Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-83458428514256252162012-05-11T19:26:00.002+02:002012-05-11T19:40:45.106+02:00ELL HA DISPARAT PRIMERHOMILIA DG-PQ-B06 (<a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1+Jn+4%2C7-10&id24=1&pos=0&set=15&l=ca">1 Jn 4,7-10</a>)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOH2tyQ71XGpOUg7Y8kpCLswd06CrOhemKuMYfYGpagjfe9I2MFg3NRSBLGxrrMBpiFLFoQmCFBoINNYgwdM2T-LkWGHCHV9DBBGHx2KsW4vyjEnW9cH84MvHkYlRII3ZJAbrZPQ/s1600/torino-eastwood.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOH2tyQ71XGpOUg7Y8kpCLswd06CrOhemKuMYfYGpagjfe9I2MFg3NRSBLGxrrMBpiFLFoQmCFBoINNYgwdM2T-LkWGHCHV9DBBGHx2KsW4vyjEnW9cH84MvHkYlRII3ZJAbrZPQ/s320/torino-eastwood.jpg" width="320" /></a></div>
Per un dia, comentaré l'epístola en comptes de l'evangeli, i és que avui la primera carta de Joan ens diu que <i>«no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d'estimar-nos.»</i> Dit d'una altra manera, en el nostre duel particular amb Déu, ha estat ell el primer en disparar. I això ho canvia tot.<br />
<br />
M'ha vingut al cap aquella escena de «Gran Torino» on Walt Kowalski es planta davant la casa dels "japos" dolents que amenacen la vida dels seus bons veïns vietnamites, decidit a acabar amb el problema per la via ràpida.<br />
<br />
Breu: el vell Kowalski s'està davant la casa, amb mirada amenaçant, però sense cap arma a les mans. Els dolents se'l miren a través dels espiells de les seves armes d'assalt. Els cinc "japos" el tenen encanonat esperant el més lleu senyal d'amenaça per disparar.<br />
<br />
Kowalski, treu una cigarreta de la butxaca i els fa vacil·lar: <i>«un poco nerviosos, ¿verdad?...¿Teneis fuego? ¿No? ... Yo sí tengo fuego... Ave María, llena eres de gracia...»</i> Aleshores, fica la mà a la butxaca interior de la jaqueta i fa aquell gest brusc del pistoler que vol desenfundar. Pim, pam, pum, tra, traaaaa, tra...<br />
<br />
El nostre heroi, cosit a trets, queda estès al terra amb els braços en forma de creu. La càmara fixa en un primer pla la mà que s'havia dut a la butxaca, suposadament, per agafar la pistola. La mà inerta s'obre lentament i deixa a la vista allò que realment havia anat a buscar, el seu encenedor "zippo" de vell combatent retirat. Volia obrir foc, però no l'han deixat.<br />
<br />
A què ve tot això? Mireu, m'ha suggerit que nosaltres, amb les millors intencions, tenim a Déu ben encanonat, no sigui que desenfundi abans i obri foc sobre els nostres mèrits i sobre tot allò que hem decidit per endavant que li convé a Déu i és veritat.<br />
<br />
Ens passem la vida -i la filosofia, les tertúlies radiofòniques i, fins i tot, els sermons- disparant contra Déu a tort i a dret, a veure si l'encertem sense deixar-lo desenfundar. Parlem, parlem de Déu, sense deixar-lo parlar, no sigui que digui coses que o no entenem o ens facin mal. L'estimem per damunt de totes les coses, renunciem al món i a les seves vanitats, li oferim en sacrifici el millor de nosaltres... sense escoltar si l'interessa res de tot això que li donem com si en tingués necessitat.<br />
<br />
No ens adonem que estem ben equivocats: per molt que disparem a veure si el fem callar, per molt que el tinguem quiet a la creu i ben callat, per molt que estem segurs d'estimar-lo com ell vol ser estimat... resulta que la referència a partir d'ara ja no és el nostre amor, sinó el seu. A la lectura de <a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=jn+15%2C9-17&id24=1&pos=0&set=15&l=ca" target="_blank">l'evangeli</a> d'avui, Jesús diu quelcom que podria sonar així: <i>«no m'estimeu a mi com us estimeu a vosaltres mateixos, sinó estimeu els altres com jo us he estimat.»</i> No sé si queda clar?<br />
<br />
La bona notícia és aquesta: per molt que ens pensàvem el contrari, no hem estat nosaltres, sinó ell el primer en disparar. I és això el que, paradoxalment, ens ha salvat.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=Q6Uo4yN7bx4" target="_blank">CLIQUEU AQUÍ SI VOLEU VEURE L'ESCENA AL YOUTUBE</a> </div>
<div style="text-align: center;">
(Aviso que el diàleg està farcit d'expressions no aptes per a menors)</div>Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-81394607185835989462012-05-04T18:00:00.000+02:002012-05-04T18:06:27.545+02:00GUARDIOLA I «LA IGLÉSIA CREMADA»HOMILIA DG-PQ-B05 (<a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+15%2C1-8&id24=1&pos=0&set=15&l=ca" target="_blank">Jn 15,1-8</a>)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpbDX6ygTSARM9Q4t0BDcwryk8miXtldGliqHFu1Iv1U1ozErjU_nkY8xAM5vupWu4QjiL3ACwzVU-JSc6xi_HYYtYLWDEAOyI220c8zbqiAqC2fBXmx0fov90BP3ALsLQ2DTaTQ/s1600/guardiola+calva.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpbDX6ygTSARM9Q4t0BDcwryk8miXtldGliqHFu1Iv1U1ozErjU_nkY8xAM5vupWu4QjiL3ACwzVU-JSc6xi_HYYtYLWDEAOyI220c8zbqiAqC2fBXmx0fov90BP3ALsLQ2DTaTQ/s320/guardiola+calva.jpg" width="320" /></a></div>
Guardiola deixa el Barça. Com serà el Barça després de Guardiola? I el futbol, com serà? Com serà Mourinho, fins i tot, després de Guardiola? Segur que en sortirem guanyant tots plegats. Guardiola reposarà i tornarà renovat per presidir el Barça o la Generalitat, qui sap? I nosaltres descansarem un temps del handbol sobre gespa, del teva-meva-cap enrere, del perdre partits amb el 80 % de possessió...<br />
<br />
En el cas de Guardiola, el personatge s'havia fet tan descomunal que amenaçava amb engolir la persona. Ja se sap, si vols que segueixi donant fruit, tota vinya ha de ser esporgada. Els sarments que no donin fruit cremaran com la palla i els que sí que en donen seran esporgades perquè en donin més. A tots ens arriba el moment de passar, en part pel foc, en part per la tisorada.<br />
<br />
La raó que ha adduït el Pep, és la mateixa que addueix la vinya després de donar tot el fruit que podia donar-ne: «m'he buidat i necessito omplir-me». Heu vist com queda una vinya tot just esporgada? Fa autèntica pena, veritat? Sembla mentida que una cosa tan esquifida pugui tornar a donar fruit. I mireu si en dóna! De l'arbust més rònec, sec, escarransit... surt el nèctar més fi i preuat de tots. Vet aquí el miracle.<br />
<br />
Amb tot això, m'ha ressonat de nou aquella arenga que Joan Maragall posa en boca del capellà de <a href="http://www.bib.ub.edu/fileadmin/bibs/filosofia_geo_hist/setmana_tragica/joan_maragall/La_iglesia_cremada.pdf" target="_blank">"la Iglésia cremada"</a>: «Entreu, entreu, la porta és ben oberta... destruint la iglésia heu restaurat la iglésia, la que se fundà per a vosaltres, els pobres, els oprimits, els desesperats... aquí el trobareu com encara no el coneixíeu... com Ell vol ésser conegut pertot i sobretot per vosaltres...»<br />
<br />
A l'Església també li cal periòdicament una bona esporgada i, com que ella mateixa no s'ho faria mai perquè és covarda, ha de ser l'Esperit qui li clavi en nom de Déu una bona i santa tisorada: «Heus aquí el vostre mal: que en la Iglésia del Crist i cerqueu massa la pau, que hi entreu sense l'amor, que us hi adormiu, que se us hi està morint la fe...» Per això «no reedifiqueu les runes, no n'esborreu la sang, ni poseu bàlsam al dolor: perquè no hi ha millor esquer ni engranall per a atreure als malcontents i als que pateixen...» que una Església esporgada i neta, retallats els sarments que, tot i fer ombra, ja no fruitaven. <br />
<br />
La meva amiga Montse que s'ha llegit l'article i l'ha entès perfectament m'ha donat la clau per entendre què caram tenen a veure Guardiola i «la Iglésia cremada»: «Últimament m’han preguntat dues vegades per què vaig a missa cada diumenge i no m’ha agradat trobar-me incòmoda amb la pregunta, com incapaç de respondre-hi sense tartamudejar. És veritat que potser no es tracta tant de raonar-ho com de viure-ho, però em venen al cap els cristians que encara avui s’hi juguen la vida i em sembla que hi ha d’haver alguna cosa que ells han entès millor que jo. Maragall ho deixa anar sense embuts: potser la major part dels cristians marxem d’aquest món sense haver conegut encara el Crist. Tampoc no es tracta de tornar-nos nostàlgics d’uns temps més difícils, no és una lloa de la persecució i la destrucció sinó d’una fe que no reclama accessoris, de la taula de fusta amb el Crist maltractat per únic ornament. I la paradoxa (que és estrany!) que, més enllà de la trencadissa, les coses han tornat al seu lloc.»Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-54944479230843890802012-04-27T18:00:00.000+02:002012-04-27T19:21:18.962+02:00QUIN RAMAT!HOMILIA DG-PQ-B04 (<a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jn+10%2C11-18&id24=1&pos=0&set=15&l=ca" target="_blank">Jn 10,11-18</a>)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE4ASg24keUBW8smKBl4g19PyXFkBfPSc803t83KhoZKWuj-U-pbyqraS6uVTgrHfsN1NMLaczB-eUS7Xtb2ZdE8N4dAqjJgGWlGibwaTzFJqP4ZaVQLOgiKYdMKJaGFU0U4na4g/s1600/ovejas2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE4ASg24keUBW8smKBl4g19PyXFkBfPSc803t83KhoZKWuj-U-pbyqraS6uVTgrHfsN1NMLaczB-eUS7Xtb2ZdE8N4dAqjJgGWlGibwaTzFJqP4ZaVQLOgiKYdMKJaGFU0U4na4g/s320/ovejas2.jpg" width="320" /></a></div>
Vivim temps agitats també per a l'Església. Tensions, amonestacions, notificacions... Hi ha qui pensa que el Concili Vaticà II s'ha quedat curt i proclama la urgència d'un nou concili. Mentre d'altres pensen, en canvi, que el Concili Vaticà II ha anat massa lluny i proposen que es derogui... Per la dreta i per l'esquerra, l'Església pateix estrebades molt fortes que amenacen amb esquinçar-la i sovint ho aconsegueixen.<br />
<br />
Per la dreta, fa vint anys que la Fraternitat sant Pius X, fundada per Marcel Lefevre, es va situar fora de la comunió catòlica en l'ordenar quatre bisbes sense el permís de Roma. Mireu com justifiquen aquests angelets el seu trencament: <i>«ens neguem i ens hem negat sempre a seguir la Roma de tendència neomodernista i neoprotestante que es va manifestar clarament en el Concili Vaticà II i després del Concili en totes les reformes que d'aquest van sortir»</i>. Déu n'hi do! A tu, segurament, et semblen una colla de carques irredempts que millor que se'n vagin a parir panteres, però per a Roma, que té el carisma de presidir l'Església en la unitat, aquests també formen part del ramat i s'ha mirar que renunciïn a la seva contumàcia i tornin a sentir-se'n part.<br />
<br />
Per l'esquerra, la LCWR <i>(Leadership Conference of Women Religious)</i> dels Estats Units, associació que agrupa el 80 % de les monges en aquell país, està revoltada per la decisió de la Congregació per a la Doctrina de la Fe de sotmetre-les a una depuració doctrinal en tota regla. En la mateixa línia, a Europa ha aixecat bromera la reacció vaticana contra la <i>"Pfarrer Iniciative"</i>, manifest de 400 capellans austríacs demanant reformes, així com la Notificació que la Congregació per a la Doctrina de la Fe espanyola ha adreçat al teòleg Andrés Torres Queiruga exhortant-lo a corregir algunes imprecisions doctrinals. Potser convindria respirar a fons un parell de vegades abans de fer segons quins estirabots, però sembla clar que la institució eclesial té menys cintura amb aquest extrem que amb el contrari.<br />
<br />
El Bon Pastor, es distingeix per dues actituds fonamentals. La primera és que <i>«dóna la vida per les seves ovelles»</i>. La segona és que vol que hi hagi <i>«un sol ramat amb un sol pastor»</i>. La primera actitud demana una dosi molt elevada d'Esperit Sant, però és que la segona el demana tot sencer! Us imagineu el que deu ser mantenir unides en un mateix ramat tot un plegat d'ovelles que tiren cada una pel seu costat? Deu ser com pretendre un cert ordre en una classe de segon d'ESO amb 800 milions d'alumnes! Només per això, ja hauríem de ser una mica més benèvols amb els que exerceixen aquest carisma, no sempre de forma afortunada (només faltaria), en l'Església.<br />
<br />
Cal molta confiança que és l'Esperit Sant qui guia en darrer terme l'Església, per a no atabalar-se i no caure en la temptació de posar el fre de mà, els de la dreta, o de fer fugides endavant, els de l'esquerra. L'Església ha oscil·lat sempre, a uns ritmes que depassen les generacions, entre els cismes i els concilis, entre un temps per a trencar i un temps per a restaurar, un temps per a separar i un temps per a unir... em pregunto en quin temps ens trobem ara: si en un temps més cismàtic o en un temps més conciliar? No serà el temps, espero, sinó l'Esperit qui ho dirà.Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-35611526.post-70041786542297811242012-04-20T18:00:00.000+02:002012-04-20T18:00:03.659+02:00QUÈ T'EMPATOLLES?HOMILIA DG-PQ-B03 (<a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lc+24%2C35-48&id24=1&pos=0&set=15&l=ca">Lc 24,35-48</a>)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOOxHfamwPBRiNB6sEEcX3Ke6UkOVELPxI_5KD0TFU-x2zK93GPMloOMNcKh3HXqRheU1zkG1stx0Q1WTBlt2h7n5vZOmS7M63cP5XtKRlD4KlmkiQBo3QTuklY9gWPYKi5_SPaw/s1600/FLIPAS.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOOxHfamwPBRiNB6sEEcX3Ke6UkOVELPxI_5KD0TFU-x2zK93GPMloOMNcKh3HXqRheU1zkG1stx0Q1WTBlt2h7n5vZOmS7M63cP5XtKRlD4KlmkiQBo3QTuklY9gWPYKi5_SPaw/s320/FLIPAS.jpg" width="320" /></a></div>
El rector d’una parròquia d’un barri de la perifèria de Barcelona m'explicava una divertida anècdota. Mentre repartia la comunió, se li va quedar plantat un jovenet al davant i al veure que li mostrava la forma consagrada i li deia «el cos de Crist», aquest li va contestar: «Tú la flipas» que, traduït del txoni al català, vol dir: «què t'empatolles?»<br />
<br />
De fet, aquesta ha estat la primera reacció de moltíssima gent al llarg de la història davant el missatge cristià. I no és d'estranyar.
No és d'estranyar si tenim en compte el que s'afirma en els relats de les aparicions del Ressuscitat. Avui, per exemple, Lluc deixa ben clar que el Ressuscitat s'apareix als deixebles «en carn i ossos» (<i>sarka kai ostea</i>), i per subratllar que no està parlant de forma metafòrica, insisteix que no només el van poder veure, sinó que també el van poder tocar. Però és que si no quedava prou clar, encara s'obstina a dir que li van oferir un tros de peix a la brasa i se'l va menjar (<i>efaguen</i>) davant d'ells.<br />
<br />
Vicenç Villatoro, en el llibre de cartes creuades amb Francesc Torralba que ha publicat <a href="http://www.fragmenta.cat/ca/cataleg/assaig/111805" target="_blank">Fragmenta Editorial</a> amb el títol «Amb Deú o sense», diu, referint-se al «Cant espiritual»: <i>«Maragall, creient, accepta que hi ha una altra vida després de la mort. Però no s'hi consola en absolut. Gairebé s'hi revolta. ¿Per què vull jo una altra vida, si la que m'agrada és aquesta?»</i> I es fa la següent pregunta que, al meu parer, és, precisament, la que l'evangelista Lluc mira de respondre en el seu relat: <i>«El subjecte d'aquesta vida eterna que proposa el cristianisme... ¿sóc realment jo?»</i> La resposta de Lluc és que sí, efectivament, el Ressuscitat és el mateix Jesús «de carn i ossos» que va morir a la creu, i no un fantasma espiritualitzat.<br />
<br />
D'això va el cristianisme, d'una fidelitat a la carn que només Déu pot sustentar. Aquesta fidelitat és la raó de ser de l'Església que té la missió de donar testimoni d'allò que li ha estat donat, a saber que <i>«el Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts, i cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem.»</i><br />
<br />
Per molt que no sempre sigui fàcil i no sempre l'encertem, més que de qualsevol altra cosa, és d'això que els cristians ens hauríem, <i><a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=2+Tm+4%2C2&id24=1&id8=1&pos=0&set=16&l=ca&idp0=25&idp1=9" target="_blank">oportune inportune</a></i>, d'empatollar.Marc Vilarassauhttp://www.blogger.com/profile/15265314893703045359noreply@blogger.com2