divendres, 1 de juliol del 2011

SENZILLS

HOMILIA DG-TO-A14 (Mt 11,25-30)

Em sento profundament cansat i afeixugat; per això l'evangeli d'aquest diumenge és per a mi com un bàlsam. Estic cansat dels efectes secundaris del tractament, que són com una 'gota malaia'. Els granets i les picors m'acompanyen sempre, com una alarma que es dispara constantment i no pots aturar. A estones em passa que no m'acabo de reconèixer i, tanmateix, sóc ben bé jo, només que desdibuixat o, millor, sota els efectes d'una llum desconeguda.

Per això, ara que començo els Exercicis Espirituals, suplico que entrin en la meva pregària els "senzills". M'encomano a ells. La dona que renta els peus de Jesús amb les seves llàgrimes i els aixuga amb els seus cabells, vull que sigui la meva intercessora. Vull lloar i servir el Senyor com ho va fer ella. ¿Què seria la sanació al costat de veure el món i les persones amb els seus ulls?

Em sento anímicament tan lluny dels "senzills", Senyor. Tinc massa títols, sermons, mèrits, projectes, lloances... per a presentar-me ara buit de tot això. Has deixat que se m'infli massa el currículum i no li has ensenyat prou al meu ego a desinflar-se. No sé lloar-te sense un mínim de mitjans i de prestigi. No sé reverenciar-te sense el mínim de perspectiva que dóna la alçada. No sé servir-te sense guants. No sé somriure sense tenir res a les butxaques. No sé presentar-me com tu, « muntat humilment en un ase, en un pollí, fill de somera. » (Za 9,9-10)

Per això em resulta tan urgent encomanar-me al "senzills" que et coneixen sense utilitzar-te. En aquesta nova etapa de la meva vida, ajuda'm a cedir el pas als altres sense retirar-me, a donar suport, a fer companyia, a vigilar la reraguarda. Ajuda'm a passar a segona línia sense abaixar els braços i rebaixar els ànims. Ajuda'm a servir en silenci, sense afectació. Ajuda'm a no ser una càrrega pels altres, ni motiu de tristesa o causa de penombra. T'ho demano a Tu, Senyor, que no poses els ulls en qualsevol, sinó en « l'humil i abatut que s'estremeix en sentir les teves paraules. » (Is 66,1-2)

8 comentaris:

Montserrat C. ha dit...

Gràcies Marc per la teva sinceritat en el dolor. El teu testimoni ens ajuda a no defallir.
Montserrat

Anònim ha dit...

Soc una dels senzills.
Aquesta nit pregare per tu!
Una abraçada

Anònim ha dit...

Marc !!! Gràcies per aquesta homilia tant preciosa.

Que vagin molt be els exercicis !!! Estarem en comunió de pregària ¿oi?

Un petonas carregat de carinyo

Saida

Anònim ha dit...

Gracias Marc por mostrarnos tu lado más humano abrazado por tanta sinceridad.
Ya sabes que lo importante no es la meta, si no el Camino. Seguro que en los EE descubres con una maravillosa "sonrisa" como seguir en El, "dando lo mejor de ti".
Cuidate

Montserrat ha dit...

Gràcies!

Montserrat ha dit...

Gràcies!

Anònim ha dit...

Anims,
Tots passem per moments dificils.
Preguem per tu.

Montse ha dit...

Segueixo la teva homilia cada semana, hem serveis de una autentica reflexió