divendres, 1 de febrer del 2008

HOMILIA DG-TO-A04
CAÇADORS DE TENDÈNCIES (Mt 5,1-12)

Els "coolhunters" són els caçadors de tendències, una mena d'exploradors que es dediquen a viatjar per tot els racons del món i del ciberespai, mirant de detectar els impulsos i les aspiracions latents de la nostra societat. Es tracta d'anticipar-se als usos comuns i poder garantir l'èxit d'un producte abans de llançar-lo al mercat.

Tipus com el Rafa de "Fama", "quiero energy chicos, esto es muy amazing”. O com la persona que va intuir que l'uniforme de muntar a cavall, amb les botes per damunt dels pantalons, podia marcar un estil entre les dones. O com el meu avi que ja apuntava maneres de "coolhunter" quan defensava que només calia penjar-se una ceba al coll, amb convicció, per marcar tendència.

Jesús fa de "coolhunter" en el fragment de l’evangeli d’avui, universalment conegut com "el de les Benaurances". Jesús puja a la muntanya, reuneix els deixebles i els passa l’informe que ha elaborat sobre les tendències del futur. Us passo una còpia i ja em direu.

Amics i socis en aquesta empresa, m’he dedicat a observar la gent i he detectat una tendència amb un potencial increïble que, cas que s’arribi a desenvolupar, pot procurar a l’home una plenitud difícil de quantificar i d’expressar en paraules.

Es tracta de la tendència a la pobresa. No la pobresa imposada com un càstig i una maledicció; no la pobresa que és el contrapès fatal a la descomunal riquesa d’uns pocs; no la pobresa que es cova en els marges d’una opulència demencial i que nodreix la guerra, la prostitució i les fàbriques clandestines de Thailàndia.

Em refereixo a la pobresa estimada com una germana, a l’austeritat compartida que alleuja la pena d’un altre. La pobresa que et porta a prescindir del superflu perquè l’altre tingui el necessari. La pobresa que demana poc per a un mateix, però que sap ser esplèndida amb l’altre. La pobresa que dóna pa als qui tenen fam i dóna fam de justícia als qui tenen pa.

La pobresa que et fa atent al dolor dels altres i que t’empeny a acompanyar-lo i alleugerir-lo, i no tant a explicar-lo. La pobresa que et neteja el cor d’afegits postissos i cobejances, que és com un col·liri que t’aclareix els ulls perquè vegis d’una vegada els qui estan de dol, els qui ploren, els qui han penjat les lires i no tenen forces per iniciar una dansa.

La pobresa sense decorats, en un escenari buit i il·luminat, sense tramoies ni maquillatge, actriu de repartiment en una escena despullada i franca, sense enganys ni falses il·lusions, sense inventar-se un món de faula, parlant clar i a la cara:

“La pau i la justícia no són barates i no les trobes a les rebaixes. Molts no les volen i fan el possible per estroncar-les. Alguns d’aquests enemics els tens a fora i et faran mal si fas valdre el meu nom contra les seves armes. Però els altres enemics els tens a dins i es diuen por, comoditat i mandra, i també et faran violència si et decideixes a plantar-los cara”.

¿Què us sembla l’informe? ¿Agosarat? ¿Precipitat? ¿Desencertat? Amb la de tendències rares que han triomfat en la nostra societat, ja m’ho puc esperar tot. Fins i tot allò de la ceba penjada al coll. Fins i tot això d’una pobresa que enriqueix i d’una fam de justícia que converteix la persecució en benaurança.

1 comentari:

Francesc xerric ha dit...

Miri senyor coolhanter, he estudiat el seu informe i tinc que dir que:

1.- Crec que aquesta vegada sí que ha descobert un producte que està dins de l’excel•lència i tinc la seguretat que cap competidor ens el podrà millorar.
2.- Crec que en l’enumeració dels competidors interns i, dins les pors, hi falta ressaltar, per la seva rellevància, les seguretats.
2.- Veig clar el slogan de la campanya publicitària: La nostre pobresa enriqueix.
3.- El nostre producte ha d’anar dirigit a les masses. Crec que hem de tenir clar que el nostre objectiu és la gama alta de qualitat, que el nostre producte resultarà car i que no podem aspirar a una quota de marcat exageradament alta. Possiblement aquesta quota pugui ser molt superior si incloem seguidors a mitges, que no estiguin disposats a pagar la totalitat del nostre preu.
4.- Cap campanya publicitària convencional seria idònia per el nostre producte. Crec que tenim que trobar la manera de ressaltar la pertinença de la gent que viu exemplarment d’acord al nostre producte i la seva proximitat i disponibilitats als individus a qui va dirigit el producte.
5.- Una vegada despertat l’interès del nou individu, no veig com portar de forma eficaç la tasca de formació i d’acolliment dins la nostre estructura actual repartida per tot el món, si abans no la canviem de forma molt substancial.
6.- No descartaria allò de la ceba per la gent que vol començar amb nosaltres i el que fa primer és anar a obrir un compte a Andorra.

Gràcies Marc