HOMILIA DG-TO-A16
EL BLAT I EL JULL (Mt 13,24-30)

Déu té bona oïda, capta sons que queden fora de la nostra òrbita, ultrasons, intrasons, sons tan profunds que ni tan sols nosaltres mateixos arribem a sentir. Sentim gemecs, però no sabem ben bé què diuen. Sant Pau ens diu que l'Esperit és el descodificador d’aquests gemecs que els nostres radars són incapaços de desxifrar.

¿D'on venen aquests gemecs? La humanitat gemega perquè ha estat ferida i la ferida li fa mal, perquè té desitjos que ningú no sembla capaç de satisfer, perquè anhela una plenitud que sembla molt lluny del seu abast, tan lluny, sempre tan lluny... perquè vol una cosa i fa la contrària, perquè estima i odia, perquè basteix avui una torre i l'ensorra l'endemà... I la nostra vida és aquest aiguabarreig de bo i de dolent, tot barrejat, sense saber massa bé on comença l'un i acaba l'altre.

Déu ho sap i Déu ho estima malgrat tot. Com a bon sembrador, té paciència i sap esperar, sap quin és el moment de la sega, quin el moment de separar bo i dolent... fins aleshores té cura del seu camp de blat on hi creix també el jull. No és un Déu passiu, és un Déu pacient. Déu no beneeix el jull, sap que hi és i és conscient de la seva força destructiva, però no l'extirpa per bé del blat, perquè no es perdi ni un bri ni una espiga. Per això Déu espera, per això no es deixa portar per l'ànsia, el maniqueisme de bons i dolents, el puritanisme que voldria tenir-ho tot ben separat, els bons a la dreta i els dolents a l'esquerra.

¿Li ha sortit malament a Déu la creació? No, li ha sortit bé, li ha sortit lliure... i no ha tallat la seva llibertat quan n’ha fet mal us, perquè si Déu talla la llibertat, talla l’amor. I quan algú ha sembrat jull enmig del blat, Déu ha estimat encara més el seu camp, Déu n'ha esperat encara més, Déu s'hi ha compromès encara més.

Déu escolta els gemecs del blat, gemecs de creixement, i no abandona el camp als efectes devastadors del jull. Déu espera i confia perquè coneix la força del blat que ell mateix ha plantat, perquè sap que es mantindrà ferm i sap que donarà el seu fruit el dia de la sega. Només aleshores podrà separar l’un de l’altre. Davant el foc del seu amor, el jull cremarà i el blat es convertirà en pa.