La tradició cristiana ha carregat molt les tintes contra els pobres fariseus, convertint-los en el paradigma social de la hipocresia. Una tradició posterior va fer el mateix amb els jesuïtes (fins a tal punt que la primera accepció de la paraula “jesuïta” en molts diccionaris era precisament la d’“hipòcrita”). Comprendreu la meva simpatia pels fariseus...En descàrrec dels fariseus, val a dir que el mateix Jesús probablement ho era, i tenia no pocs amics que certament ho eren. Els fariseus eren una bona gent integral, amb un desig molt noble de reformar la religió jueva, de fer-la més autèntica, més fidel a l’aliança i menys servil del poder romà. Les intencions dels fariseus eren santes i bones, i el mateix Jesús hi combregava en molts dels seus postulats.
El que critica Jesús dels fariseus no és, doncs, que siguin dolents, sinó que es passin de bons. Això és la hipocresia: passar-se de bo. Vull ser tan bo que acabo per convertir la meva bondat en un absolut, enfrontat, és clar, a la maldat dels altres. Això és el que Jesús critica i no pot sofrir: que la gent es passi de bona, de fidel, de complidora, de santa.
L’hipòcrita d’abans girava lleugerament el coll, posava els ulls en blanc i sospirava lànguidament. El fariseu d’ara es posa uns texans estripats, adopta un nen senegalès i ven l’exclusiva al millor postor. Oi que m’enteneu?
El problema no són, doncs, els fariseus, sinó la hipocresia, sigui del color que sigui i vingui d’on vingui. El problema és aquesta tendència, tan arrelada, a passar-nos de “bons” que tenim tots plegats, vull dir, passar-nos de tolerants, passar-nos d’open-minded, passar-nos de solidaris, passar-nos de cosmopolites, passar-nos d’alternatius... i començar a veure tots els altres com massa tancats, massa poc originals i massa de la massa.
Els cristians potser no hem de ser ni els més bons ni els més purs dels homes, en canvi sí que hauríem de ser els més agraïts. Agraïts per haver escoltat aquesta Paraula de vida que té el “poder de salvar-nos” de les nostres hipocresies i de passar-nos de bons.
1 comentari:
Una homilia preciosa i per pensar-hi una bona estona... per cert, jo també acabo de tornar del Camino de Santiago, una experiència de renovació i d'aprenentage!
Publica un comentari a l'entrada