COBRAMENT A DESTINACIÓ

La primera vegada que vas a estudiar a l'estranger, truques a casa pel sistema de cobrament a destinació. N'hi ha prou amb connectar amb l'operadora, donar-li el número de telèfon i esperar que la mare digui "accepto" quan l'operadora li pregunti: "Pepet demana conferència per cobrament a destinació, accepta la trucada?". És fàcil viure segons el sistema de cobrament a destinació, tens tots els beneficis (de la distància, de la independència, del contacte sense fregament) i cap cost.

Però és possible viure sempre segons aquest sistema? Durant un temps et penses que sí, que no hi ha res de més evident i més fàcil. A més, tothom et convida a viure segons aquest sistema: compra sense pagar, paga sense treballar, treballa sense suar, sua sense patir... El problema és quan et passen la factura, perquè, desenganyem-nos, totes les coses en aquest món s'acaben cobrant i sempre hi ha algú que les acaba pagant.

Volem carreteres i places públiques per cobrament a destinació. Volem estudis universitaris de qualitat per cobrament a destinació. Volem sanitat pública eficaç per cobrament a destinació. Volem que algú faci per nosaltres el "treball brut" en el terreny de la política per cobrament a destinació. Volem gent que tiri del carro de les nostres institucions, el nostre club, la nostra associació de veïns, la nostra parròquia... per cobrament a destinació. Volem tenir fills als quaranta, després d'haver viatjat molt, després d'haver sortit molt per les nits i d'haver-nos realitzat personalment, i encara els volem tenir per cobrament a destinació.

D'acord, seria genial, però no és possible. Quan truquis avui a la mare per veure com està el canari, per desfogar-te del mal dia que has tingut, perquè et faci algunes carantoines d'aquelles que aixequen l'ànim..., no t'oblidis de preguntar-li com li va a ella i de fer-li tu també algunes carantoines de les teves, i no t'oblidis tampoc de dir-li al final: "Mare, t'has fixat que avui no he trucat per cobrament a destinació? Avui la trucada la pago jo".