divendres, 3 de juny de 2011

TENS QUARANTA DIES

HOMILIA A-ASCENSIÓ DEL SENYOR (Ac 1,1-11)

Tens quaranta dies per a trobar el sentit de la teva vida: ja pots afanyar-te. De fet, quaranta dies és tot el que necessites per passar de la por a la confiança, del dubte al convenciment, de les reticències a la generositat. Quaranta dies és la xifra de la conversió, de l'oferiment i de la llibertat. Quaranta dies és la data fixada per l’ascensió, pel comiat i la distància, per deixar anar la mà i caminar pel propi peu, per donar un pas endavant i deixar de mirar els núvols esperant de Déu una evidència més gran que la que ja t’ha estat donada.

Imagina que et diguessin: "tens quaranta dies de vida", serien per a tu una eternitat, seria per a tu tot el temps, seria per a tu la xifra de la vida contra la mort, la xifra de la promesa d’una vida lliurada sense més reticències, sense més tardança, sense la por estèril del qui vol arriscar poc per a no perdre massa. Viu, doncs, com si només et quedessin quaranta dies, no els quaranta últims, sinó els quaranta definitius, 'els quaranta principals', perquè són veritablement el principi, el començament d’una vida sense excuses, d'una vida que aprèn a lliurar-se sense esperar a demà.

Tens quaranta dies per deixar l'acampada i posar-te a treballar de debò, no esperant que arribi el Messies amb el nou sistema sota el braç. Tens quaranta dies per dir que sí, perquè el teu sí sigui la signatura que rubriqui a partir d'aquest moment i per sempre la teva vida. Des de sempre Ell et busca i per sempre, encara que ja no el vegis, t'ha volgut trobar. Creu-me, de debò, quaranta dies és temps de sobres, tot el que passa de quaranta dies és temps que li manlleves a la felicitat, a la teva i a la dels altres.

1 comentari:

Arantxa ha dit...

hola Marc, un compañero tuyo me ha enviado el testimonio, y esta página tuya. Decirte que el acompañamiento que nos has hecho, ha dado para mantener una buena charla con mi padre, que se encuentra prácticamente en la misma situación, con cáncer de pulmón, y que la relación que tenemos hace que surjan muchos afectos, rabia, y comprensión. Muy complicado , a la vez nos hace mucho más fuertes. Tengo un buen amigo jesuita con el cual comparto muchos momentos. Agradecerte que compartas tu experiencia, ha servido para extereorizar miedos y cosas pendientes que no sabíamos como decir, ahora mucho más claro. enviaré el enlace , para compartir con la familia. Un besico y mucho cariño . Desde Alicante, Nazaret. Arantxa Yagüe