divendres, 18 de maig del 2012

EL VERÍ DE L'ESCORPÍ

HOMILIA B-FS-ASCENSIÓ (Mc 16,15-20)

L'evangeli d'avui és com l'agulló afilat d'un escorpí: «els qui creuran i es faran batejar, se salvaran; els qui no creuran, seran condemnats.» Ja sé que per a molts això de la condemnació està carregat de connotacions traumàtiques, però ara mireu-vos-ho d'una altra manera: per a nosaltres, creure sí és important, és cabdal, perquè el que està en joc és la vida, el sentit, la salvació. És una qüestió de vida o mort. I si no és així, no val la pena.

Si t'és igual amb Déu que sense, no hi ha res a fer, creu-me, tanca l'evangeli i busca altres recursos que et subministraran allò que busques amb molta més eficàcia. Si per a tu la qüestió no és "salvar-te o condemnar-te", sinó com fer més agradables les pessigolles espirituals, aleshores no siguis insensat i llença al contenidor tots els evangelis que tinguis a l'abast, perquè o bé els adulteràs o bé només et faran mal.

Recordo com feien els nens al Salvador per treure-li el verí als escorpins: els giraven d'esquenes i mentre amb un pal els immobilitzaven amb l'altre premíem la bossa amb la metzina fins que la buidaven. Per acabar l'operació li arrencaven l'agulló d'una estrebada. D'aquesta manera ja podien jugar amb ells i fer bromes espantant els altres. Hi ha qui s'acosta a l'evangeli amb la mateixa traça: mirant d'esbrinar quina és la millor forma de treure-li el verí i amputar-li l'agulló. I això ho fan amb tot, perquè només volen pessigolles i jugar. Els fa pànic que la vida els piqui, i qui diu la vida, diu Déu i els pobres i la injustícia... I que els piqui l'evangeli, sí, d'aquella manera que ens pica només allò que hem adquirit després de vendre-ho tot a canvi.

La qüestió no és només a quant estem disposats a renunciar per tal d'assolir la pau al preu que sigui, sinó també en nom de qui estem disposats a anar a la guerra. No us escandalitzeu, vull dir que la funció de l'evangeli no és fer-nos pessigolles sinó també mostrar-nos l'agulló, és a dir, on és el nostre irrenunciable, el nostre tresor i quina és a partir d'ara la nostra frontera. Perquè és a aquesta frontera que Jesús ressuscitat ens envia a predicar a tothom la Bona Nova de l'Evangeli i a confirmar amb els miracles que l'aventura humana és incomparablement millor amb aquest Déu que sense.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Una homilia preciosa Marc, felicitats. Mar

Anònim ha dit...

Un deu pistolero i escorpi espero que sigui un malson

Anònim ha dit...

Nones pot deixar que morts al seu pas,o zombis?

Anònim ha dit...

"No me mueve, Senor, para quererte....."