divendres, 19 d’octubre de 2012

Dreta i esquerra

Jaume i Joan volen el mateix, per molt que demanin aparentment el contrari. Jaume vol seure a la dreta i Joan a l'esquerra. Són coses que passen.




«Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.» Mira, bonic, aquest és el programa d'aquest partit i el seu full de ruta, ho diem perquè et situïs. Aquesta tarda ens lliuren els pòsters amb la teva foto al damunt de l'éslògan i demà comença la campanya. T'ha quedat clar?

«No sabeu el què demaneu.» El noi ens ha sortit saberut: per suposat que ho sabem, qui no ho sap encara ets tu, però ara ho sabràs, per això precisament veníem... T'importa si seiem? Què et vaig dir, Joan?...

«Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?» Quina mània! A què ve ara tot això? Potser té set? És que no s'ha dutxat aquest matí? Vols dir, Joan, que és tan bo com deies? No funcionarà.

«Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat... però seure a la meva dreta o la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir...» T'ho havia dit o no? Mal rotllo tot el que vulguis, però del que es tracta, dreta i esquerra, res de res. Tant com l'hem ajudat fins ara, cinc-cents anys suportant-lo... desagraït separatista! Quanta raó, Jaume, no som més que un botí de guerra... imperialista dels pebrots!

«Entre vosaltres no ha de ser pas així.» Encara? Com ha de ser, si no?

«Vols ser important? Fes-te servidor. Vols ser el primer? Fes-te esclau.» Ja t'ho deia jo, Jaume: «Ils sont fous ces romains.» Exacte, Joan, es pot dir més alt, però no més clar: «Ils sont fous ces galois.»

Cap comentari: