divendres, 9 de novembre de 2012

QUIN ACUDIT !

HOMILIA DG-TO-B32 (Mc 12,38-44)

Avui Déu ens explica un acudit. A Jesús li ha fet molta gràcia, però a nosaltres se’ns ha posat cara de peix bullit... Molts rics tiren molts diners al tresor del temple, mentre una viuda pobra tira només un parell de monedes de les més petites. Jesús es parteix la carcanada de riure, però nosaltres no li trobem la gràcia, sincerament.

Quin és l’acudit que Déu avui ens explica i quina gràcia té, si és que en té?

Jesús mira com els rics tiren molts diners al tresor del Temple. Quin ensopiment. Per exemple, Amancio Ortega, fundador de Zara: diu que n'ha donat 20 mil·lions a Càrites, però diuen també que la seva fundació en mou prop de 6.000 mil·lions. Res, n'ha llençat les escurrialles. Només faltaria que els rics no hi tiressin molt, vés quina cosa. A més, resulta que, de tot el que hi tiren, en recuperen una bona part. Déu s’avorreix infinitament davant la nostra generositat d'aparador. Isaïes ho diu a la brava: «Per què m’oferiu tants sacrificis? Estic embafat... ja en tinc prou... Qui us ha demanat tot això? No porteu més ofrenes inútils... les detesto!... em fan fàstic, són per a mi una càrrega, estic cansat d’aguantar-les...» (Is 1,10ss)

De cop, succeeix quelcom que crida poderosament l’atenció de Jesús i el treu de l’ensopiment: una dona s’acosta tímidament i tira dues monedes de les més petites. Vet aquí! Això sí que té gràcia: dues miserables monedes, una broma, una broma colossal, per fi una broma capaç de treure Déu del seu ensopiment. Jesús congela la imatge del món i, per un moment, restitueix la jerarquia còsmica, posa a dalt el que estava a baix, i fa baixar el que havíem posat amunt.

El profeta Elies coneix també aquesta broma i busca la viuda més pobra de Sarepta per a verificar-la. Busca aquella persona que no li pot donar el que ell necessita, perquè és tot el que li queda per viure. El pot de farina i la gerra d’oli han de quedar buits. Només aleshores, Déu les pot omplir. Si no es buiden, no hi ha espai. No podem trobar Déu mentre el pot i la gerra siguin plens a vessar, sinó quan ens manca fins i tot allò que necessitem per viure. Us ha fet gràcia l'acudit? No, oi? M'ho temia. Què hi farem? És així.

Déu ocupa el lloc que nosaltres li deixem. Si li donem del que ens sobra, Déu ens acaba sobrant. Si li donem tot el que tenim, Déu es converteix en tot el que tenim. Aquest és l’acudit: Déu només existeix si li deixem ocupar el lloc d’allò que necessitem per a viure. I allò que veritablement necessitem per a viure no són tots diners que ens sobren, per molt que siguin 20 mil·lions; sinó aquelles dues monedes més petites que necessitem per a viure. Quina broma de mal gust per les nostres afinades economies existencials!

Un Déu que es surt del pressupost, sincerament, és una broma que no ens esperàvem.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Genial Marc!quina reflexió més pregona... Veig que l'hipotàlam ja torna a estar al seu lloc... i m'han dit que funciona bé aquesta núvia nova que tens cada 20 dies!! no t'imagines com me'n alegro. una abraçada. Mar

Alícia ha dit...

Aquests personatges bíblics, les vídues, que conviden a estimar i servir...

Anònim ha dit...

A mi em fa vergonya pensar que tot el que dono, no em fa estar-me de res. Es veritat Marc ella va donar tot el què tenia, poc pero TOT. La majoria donem el què ens sobra i encara calculant.

glòria ha dit...

Marc, l'he posat a la llista dels textes que m'emocionen i m'ajuden a pregar..!! i l'he enviat als meus fills, tots pobres com rates.. però més rics que aquest sr tan ric que dius!!... Mengen calent, tenen salut, amics i un sostre per quant plou..i més!! Poder el que ens falta i molt! és el pot i la gerra buits de farina i oli, i el viure tot i la incertesa, amb la confiança i la pregària.

Anònim ha dit...

Només un comentari sense cap importància: el creador de Zara és Amancio Ortega. Amancio Prada és el cantautor gallec.

Marc Vilarassau ha dit...

Hahaha, aquest era l'acudit, home: no és Amancio Prada sinó Amacio Ortega... no us fa gràcia? (bona manera de dissimular la espifiada, eh? Gràcies per l'avís!

Angel Zambrana ha dit...

Cuidat molt un company de san Ignasi del 86.

glòria ha dit...

Perdona que hi torni(pesadeta que és una).
Però es que l'he tornada a llegir(l'homilia).. i m'ha tornat a commoure: Jesús "restitueix la jerarquia còsmica".. que és com dir que fa una capitomba(ho diuen al Bages).. i q per tant, haurem de començar de nou!! I també.. que no n'hi ha prou, en buidar el pot de farina i la gerra d'oli per fer lloc a Déu.. no.. es que hem de ser pobres de solemnitat per anar bé. (entenc que Jesús es trenqués de riure... anem tant despistats!) gràcies i una abraçada g

g ha dit...

He oblidat, i és important:
Si donem tot el que tenim, Déu es converteix EN TOT EL QUE TENIM!!!!
(i qué més ens cal??)
glòria

Ignacio Terrado ha dit...

Si la fundació de l'Ortega mou 6000 milions, això significa que si l'Amancio Ortega cobrés 12.000 euros l'any, és a dir, si fos mil·leurista, hauria donat només 40 euros(i encara hauria demanat de desgravar)!!!!!