divendres, 21 de setembre de 2007

HOMILIA DG-TO-C25
RIQUESES ENGANYOSES (Lc 16,1-13)

Impressiona la imaginació i el talent que som capaços d'esmerçar per tal d'administrar riqueses enganyoses: diners, propietats, èxits, renom... Enganyoses encara que siguin bones: qualificació professional, coneixements científics, sensibilitat artística... En fi, tot allò que forma part del ric patrimoni de la humanitat en la seva versió més digna. El problema no està, doncs, en la riquesa, sinó en el que té d'enganyós.

Posem un exemple

En Borja frega els 35 anys i és un crack en el sector informàtic, ha creat una empresa puntera que ha obtingut una quota de mercat espectacular en molt poc temps. En deu anys ha assolit la fita màxima, això sí, treballant totes les hores i més. Tothom li ho reconeix i això li produeix una gran satisfacció. Ha administrat bé uns talents i ara frueix del benefici. Fins aquí la riquesa.


En aquests deu anys en Borja també s'ha casat, ha tingut dos fills, no ha parat per casa, la dona li ha demanat el divorci i ara pot veure els seus fills un cap de setmana cada quinze dies. Mentre servia amb deler un senyor en descurava l'altre. "No hi ha per tant, ho feia per ajudar la família... Dóna'm una segona oportunitat, Blanca." És massa tard, el mal administrador no se'n adona fins que ho ha perdut tot: "Una segona no, Borja, vols dir una desena oportunitat... d'ara endavant no podràs administrar els meus béns." Fins aquí l'engany.

El mateix o més...

No us preneu això com un al·legat feminista, només és un exemple, com el de Jesús, però posat al dia. Ens sol passar una mica com el Borja: malbaratem els béns de més valor a canvi de riqueses enganyoses. Jesús lloa un home que, ni que sigui quan es veu amb l'aigua al coll, actua en sentit contrari: decideix malbaratar uns béns enganyosos per a guanyar-se uns de més valor. Canvia riquesa per amistat, és evident que ho fa tramposament i amb la riquesa d'un altre, però Jesús no lloa la trampa, sinó la intenció; no lloa el desfalc, sinó la prudència, l'astúcia.


La mateixa imaginació, la mateixa energia, el mateix olfacte, la mateixa astúcia has d'esmerçar en tenir cura de la teva parella i dels teus fills, que en adquirir el paquet d'accions més prometedor. El mateix rigor, la mateixa intel·ligència, el mateix interès, la mateixa dedicació has d'esmerçar en nodrir la teva fe, que en preparar l'exposició del teu treball final de carrera. El mateix temps, la mateixa intensitat, el mateix orgull, la mateixa sensibilitat has d'esmerçar en acollir el famolenc (de pa o de sentit) a casa teva, que en presentar un curtmetratge a un concurs internacional. La mateixa o més. Si no vols que la riquesa es desfaci i et quedi només l'engany.

3 comentaris:

Igone ha dit...

He arribat aquí a partir de clicar en país Catalunya i ha estat un gran descobriment. He llegit el de diumenge vinent i... m'ha fet pensar.
La mateixa imaginació, el mateix rigor, el mateix temps... Aniré fent pregària. Gràcies per ser hi.

Araceli ha dit...

Hola Marc, me ha gustado mucho tu homilía. Te animo a ver la otra cara de la moneda de lo que dices:

http://www.holistika.net/infancia/crianza/el_vinculo_paternal.asp

Básicamente:

“Somos los únicos mamíferos que les damos una patada a nuestros hijos para mandarles a otra habitación, que les damos una chupete para que se callen y que nos buscamos cuanto antes un trabajo o una ocupación para no sentirnos frustrados o frustradas”.

Te sigo desde Madrid. ¡Hace 13 años que no nos vemos!!

Milana ha dit...

Ja fa un temps que segueixo els blogs de molts dels integrants de la parròquia de Sant Ignasi i, la veritat, m'agraden molt, perquè a tots hi trobo un sentit o un altre. Endevades hi estic completament en desacord, altres, hi dono suport, però sempre, sempre em feu pensar entre tots plegats.

Llegint aquest homilia m'has fet pensar en la meravellosa frase "la quantitat no importa, sinó la qualitat". M'explico:

Em refereixo a què quan fas una cosa, sigui la que sigui, al meu parer, l'has de fer sempre amb els 5 sentits, des del cor. En el moment de pregària només existeixes tu i el "Jefe" (com m'agrada dir-li carinyosament); a la feina només existeix l'ordinador i els usuaris (dic això perquè sóc informàtica); en família només existeixen els teus, cap trosset de programa de la feina, cap problema amb el banc...

Som persones, i com a humans tenim unes limitacions temporals i físiques. Justament per aquesta raó hem de cuidar del nostre entorn amb la màxima intensitat i fer-ho tot des del cor.

Quina pregària existeix més maca que anar caminant pel carrer deixant-te acaronar pel sol i arrencant somriures als nados que trobes en cotxets empesos pels seus pares?
Què més bonic que robar un somriure al teu avi o àvia gaudint plenament de les estones que passem junts.
Què més fruitós que entregar un programa a un usuari sabent que li facilitarà en part la seva feina?

La qualitat només es pot traduir en Amor ^^

Perdoneu per aquest comentari tant llarg on només he intentat exposar la meva humil opinió.