divendres, 11 d’abril de 2008

HOMILIA DG-PQ-A04
EL PASTOR I ELS LLADRES (Jn 10,1-10)


Hi ha molts lladres que s’introdueixen a la pleta per algun forat de la tanca i esvaloten les ovelles. Venedors de fum, en diuen uns, la qüestió és que passen pel que no són i prometen el que no tenen. Què és el que diuen aquests lladres per enganyar les ovelles?

Diuen, per exemple, que només la més forta sobreviu allà a fora, que el món està ple de llops i que si no trepitges fort i no domines quatre idiomes, se’t cruspeixen. Diuen que l’únic que importa és la llana, és a dir el vestit i l’aparença, la marca. Si vols cotitzar quan vingui l'esquilador, procura lluir una bona llana, o la llana més original, o simplement la més alternativa, però llana, en definitiva.

Aquests lladregots fan tot el possible per a convèncer les ovelles de que fora de la pleta no hi ha res que valgui la pena, que el món exterior està ple d’amenaces, que enlloc com a casa, que des del sofà i amb el comandament a distància ja es veu bé tot el què val la pena veure. A la pleta, tancadetes, les ovelles són més dòcils i més manipul·lables.

Per a mi, aquests són els més perillosos, perquè són els més mentiders i els qui fan més mal a les ovelles. Els fan creure que això de la porta oberta és un mite, que sempre ha estat tancada, que tots els que ho intenten fracassen i que mai no tornen: “mira Jesús, ho va intentar, anava de bon pastor, però va fracassar i la feinada va ser aleshores tornar a ficar dins la pleta totes les ovelles dispersades”.

Són els profetes de les quatre parets, de les faves contades, contades per ells, és clar. Els profetes del “tú sí que vales porque yo lo digo, en cambio, tú sí que no vales porque no eres amazing, que no ves que yo soy dios y tú un enano”.

La pleta més evolucionada de tota la història, la pleta més modernitzada, la pleta més I+D, la pleta més informada y més globalitzada, resulta que és, al mateix temps, la pleta més alienada. Com pot ser? En què ens hem equivocat? Massa pastors, crec jo, que en realitat eren lladres.

Si saps el que és entrar i sortir lliurement per la porta; si has estat a fora i has encarat els perills amb confiança, conscient que no hi ha perill més gran que el de no voler sortir; si has sentit algun cop la seva veu i com et crida pel teu nom; si t'has sentit estimat pel que ets, amb o sense llana; si has tingut la sort de conèixer aquest Pastor que ha donat la seva vida perquè tu recuperis la vida que et volien robar els lladres, aleshores, permet-me que t'ho digui, no et pots resignar a que la pleta segueixi amb la porta tancada i a que les tanques segueixin foradades.

1 comentari:

Francesc Ll. ha dit...

O sease:
Sentir la Seva veu suau en mig de la cridòria dels venedors de fum.
Sentir-se estimat per molta llana que es dugui al clatell.
Descobrir que hi ha un lloc fet a mida i reservat per cada un, allà a la intempèrie.
Concloure i sentir que, tant se val la seguritat que puguin donar les rutines i l’ortodòxia de dins la cleda si el que dóna sentit a la vida d’un està a fora.
Que cal desfermar-se del estable i encarar-se als perills que suposa trepitjar amb decisió el lloc de la crida de cada un.

Puc afegir-hi:
Que Ell no ens estalviarà perills, que Ell ens vol lliures, que Ell ens dóna esperança?
Renoi! Caldrà algun cop de mà...