Hola amics!
Estic a punt de començar el mes d'Exercicis Espirituals.
Sí, allò que fem durant unes horetes a la Mitjana durant el cap de setmana, doncs durant trenta dies i sense dir ni mu. Com diu la Txaro, després hauré de fer classes de logopèdia.
Quan anavem pel desert d'Atacama, el guia italià que ens acompanyava va dir en un moment donat: "es increible cuanta vida hay en el desierto!". Nosaltres tendim a pensar que al desert no hi ha vida, però res més allunyat de la realitat. El desert és ple d'animalets, animalots i animalats, ple d'herbetes i herbotes, ple d'aigua, sí d'aigua... Però s'ha de saber buscar, el lloc, el moment, el temps, s'ha de tenir la paciència necessària que demana el desert.
Doncs amb el silenci passa com amb el desert, està ple de sons, paraules, música, sorolls, històries, sentiments, però ben ple, ple a vessar, insospitadament ple. Me'n vaig al silenci i espero tenir prou coratge com per treure'm els taps.
Pregueu perquè li faci més lloc a Déu a la meva vida i perquè m'atreveixi a compartir-la més a fons amb tots vosaltres.
Mentrestant podeu mirar l'àlbum de fotos actualitzat.
Una forta abraçada,
Marc
Estic a punt de començar el mes d'Exercicis Espirituals.
Sí, allò que fem durant unes horetes a la Mitjana durant el cap de setmana, doncs durant trenta dies i sense dir ni mu. Com diu la Txaro, després hauré de fer classes de logopèdia.
Quan anavem pel desert d'Atacama, el guia italià que ens acompanyava va dir en un moment donat: "es increible cuanta vida hay en el desierto!". Nosaltres tendim a pensar que al desert no hi ha vida, però res més allunyat de la realitat. El desert és ple d'animalets, animalots i animalats, ple d'herbetes i herbotes, ple d'aigua, sí d'aigua... Però s'ha de saber buscar, el lloc, el moment, el temps, s'ha de tenir la paciència necessària que demana el desert.
Doncs amb el silenci passa com amb el desert, està ple de sons, paraules, música, sorolls, històries, sentiments, però ben ple, ple a vessar, insospitadament ple. Me'n vaig al silenci i espero tenir prou coratge com per treure'm els taps.
Pregueu perquè li faci més lloc a Déu a la meva vida i perquè m'atreveixi a compartir-la més a fons amb tots vosaltres.
Mentrestant podeu mirar l'àlbum de fotos actualitzat.
Una forta abraçada,
Marc
3 comentaris:
Bons Exercicis!!
Ja pots estar a LLeida, a Xile o a la conxinxina... que no pot faltar un àlbum de "cases"!!! jejejeje. Sort que també tens un de "persones"...
"dime como es tu álbum de fotos y te diré quién eres" jeje
Prega mooooooolt!! A la parro cantem l'amen (interiorment!) en el teu honor ;)
Hola Marc !!!!!
Tant de bo escolteu tots els sons, paraules, música, sorolls, històries i sentiments, que com dius vessant en el silenci !!!!
Impressionant pensar que tota aquesta etapa a Chile, en definitiva, es per fer més lloc a Déu en la vostra vida !!!
TIngues per segur que us tinc present a tu i a l'Alexis en la meva pregària.
Un petonàs als dos !!!
Saida
Publica un comentari a l'entrada