divendres, 26 de febrer de 2010

DEL BLANC ALS GRISOS

[HOMILIA DG-QR-C02 (Lc 9,28-36)]

Al Sudan veiem àngels vestits de fang, a Haití veiem àngels vestits de pols, a Ciudad Juárez veiem àngels vestits de sang, a Afganistan veiem àngels vestits de fum, a Tenerife veiem àngels vestits de sorra. Nosaltres els veiem així, però els seus vestits són blancs com la llum. Perquè blanc és el vestit de la santedat i de la veritat, el vestit definitiu, el vestit que conté tots els colors, abans de refractar-se: és la llum vista des de l’altra banda del prisma, des de la banda de Déu.

I és que els vestits es veuen blancs només al Tabor. Es veuen blancs només si Déu ens transfigura la mirada, és a dir si ens presta la seva. No us ha prestat mai la seva mirada? Demaneu-li, però us aviso que fa mal. Parlo d’una mirada que abraça l’horror i que a vegades el venç, però a vegades no. Parlo d’una mirada no hipotecada pel desig obsessiu, que no fagocita el que mira. Parlo d’una mirada que, de cop, ha estat alliberada de la por i de la mentida. Parlo d’una mirada que, quan menys es mira el melic, més es veu a si mateixa. Parlo d'una mirada que no es desvia davant les ferides dels altres.

Perquè aquesta és l’altra: per molt que només al Tabor es vegin blancs els vestits, el nostre destí és tornar a la vall, on els colors es difuminen i el blanc deixa pas a l'extensa gama dels grisos. L’evangeli ens diu que Pere, Joan i Jaume "estaven profundament adormits, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús". Nosaltres també podem desvetllar-nos un dia d’aquests, si deixem que Déu ens programi el despertador. La quaresma pot ser això: deixar que Déu ens programi el despertador i ens tregui les lleganyes dels ulls. En aquesta vall on els colors es difuminen i els grisos ho anivellen tot, cal treure's les lleganyes dels ulls per veure la glòria de Jesús present en el món.

Qui ha estat al Tabor, torna a la vall, però no hi torna de la mateixa manera ni amb la mateixa mirada. Ara sap quin és el blanc que hi ha sota els grisos.

1 comentari:

Rosó ha dit...

I qui escolti amb tot el cor i tot el cos, amb tota l’ànima i amb totes les forces el plor negre, fosc i amarg del món, i l’ escolti amb les oïdes de Déu, també tornarà a la vall per pintar tots els grisos amb els colors de l’Amor; per vestir de Presència de foc la nit de molts cors; per santificar amb el blanc de la Veritat els qui dubtaven de la Promesa de Déu acomplerta en Jesús ... .

Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.

Ah! em sap greu abonar-me a l’ambó, però és que m’hi trobo bé aquí dalt ... .