divendres, 12 de febrer de 2010

GRÀCIES PER AVISAR

[HOMILIA DG-TO-C06 (Lc 6,20-26)]

La felicitat pot arribar a ser un dels pitjors enemics de l'ànima. Massa promeses de felicitat que no són més que succedanis, agradables sensacions, narcòtics per l'ànima, opi del poble. Quanta gent que busca la "facilitat", confonent-la amb la "felicitat"... i s'extravia, com no pot ser d'una altra manera.

La felicitat, en ella mateixa, no pot ser mai un objectiu a la vida, sinó, en tot cas, la conseqüència d'una forma de viure. Jo diria una conseqüència inesperada, imprevista, que ens surt a l'encontre per sorpresa, quan menys podíem imaginar-la i quan menys créiem merèixer-la. Així és, com a mínim, la felicitat de la què ens parla Jesús.

No busqueu la felicitat! No sigueu brètols! "Busqueu el bé i la justícia i la resta ho rebreu de més a més". El bé i la justícia es busquen a costa de la pròpia vida, a costa de comprometre el propi temps, a costa del rigor i el dolor de saber què passa en el món i perquè passa, a costa dels moments de foscor, dels abandons, de les fugides i de les recapitulacions. A costa d'alguns fracassos i de molts dols fets a contracor... I, probablement, també a costa de molta felicitat fàcil i matussera.

La felicitat és quasi sempre el fruit d'una pèrdua, d'una mancança, d'una ofrena... que de cop es transmuta en guany, en consol, en do. Això és el que Jesús ens avança: "vosaltres, que sou pobres, que ploreu, que passeu fam, que fugiu... sou feliços encara que no ho sabeu, precisament perquè no ho sabeu, perquè la vostra felicitat no es recolça en la presència, en l'abundància, en l'exultança; sinó en la promesa, en l'expectació, en l'anhel". La felicitat veritable mai no és saciada, és un receptacle sempre disponible, una àmfora mai del tot curulla.

Hi ha qui es queixa aleshores: "aquesta és una actitud poruga, garrepa, fruit d'un ressentiment, d'un odi a la vida, a la capacitat humana per conquerir la felicitat i el progrés. Estem davant el típic miserabilisme cristià, aquesta infumable exaltació de la feblesa, la misèria i el dolor. Jesús ens enganya, només és feliç qui té, qui triomfa, qui rep, qui riu." Bla, bla, bla.

Se sol parlar de benaurances i malaurances referit a aquest text de l'evangeli, però Jesús no maleeix ningú, simplement es lamenta: "ai de vosaltres..." Sembla més aviat el to dolgut de qui ha fet tot el possible per alertar d'un perill a algú que no en vol fer cas: "no diguis que no t'he avisat".

Quedi clar: Jesús no vol la infelicitat dels rics, dels qui van tips, dels qui riuen, dels complaents. Jesús no vol aigualir la festa. Jesús vol advertir-nos perquè no caiguem en el parany etern. I els que tenen més perill de caure en aquest parany són els rics, els qui van tips, els qui van sobrats.

Jo m'apunto l'advertiment, ah, i gràcies per avisar.

3 comentaris:

Rosó ha dit...

¿Qui és l'home/dona que vol la vida i desitja veure dies feliços? I si tu, en sentir ho, responies: "Jo", et diu Déu: "Si vols la vida veritable [...]".
Del Pròleg de la Regla de Sant Benet.

Gràcies a Déu per avisar-nos, sí. I gràcies després a tu, per recordar-nos que “la felicitat no pot ser mai un objectiu” sinó un fruit. Benet de Núrsia també equipara la “vida veritable” als “dies de felicitat”.

I per què escric “també”?

Perquè la “vida veritable” és justament la que viuen els homes i dones qui estimen naturalment, espontàniament, als qui d’altres exclouen; la que batega al cor dels qui no tanquen els ulls al dolor del món; la que trenen els qui són sal de la terra i llum del món en l’anonimat d’una vida senzilla; la que testimonien els qui saben fer bé i després partir sense crear dependències ni esperar agraïment; la que ens ensenyen els qui sembren perdó al seu voltant; la que llegim en la mirada dels ancians que no han perdut la llum dels ulls ... .
Sí. Gràcies Marc per recordar-nos que la felicitat és un fruit.

D’una aprenent per vocació.

Ignacio ha dit...

Marc, acabo de veure Gran Torino, la peli que em vas aconsellar. Crec que no tinc paraules per definir-la. Merci per la proposta

ANNA ha dit...

m'agrada molt. Gràcies