L'Esperit és això: l’oxigen que necessitem per a sentir-nos vius. L’amor és la respiració de Déu i l’amor és apassionat, és sincopat, és intens. Déu desitja la humanitat, cada home i cada dona, com aquell deixeble desitjava l’oxigen. Jesucrist és l’expressió viva d’aquest desig de Déu envers la humanitat. La resurrecció és la inhalació violenta que Jesús fa després d’haver estat submergit tres dies en les aigües de la mort. El baptisme per immersió expressa molt vivament aquest renaixement que es produeix quan hom surt de l’aigua i recupera la respiració i la vida que quedava com retinguda dins de l'aigua.
L’Esperit Sant és l’esma, l’alè, la respiració de Déu, la vida de Déu en estat de màxima intensitat. I és aquesta vida en estat de màxima intensitat la que Déu comunica als deixebles durant la celebració de la Pentecosta. Déu Pare, per mitjà del Fill, dóna el seu alè a l’Església perquè no li falti l'oxigen, perquè respiri a ple pulmó. Podem estar segurs que no ens faltarà mai la força de l’Esperit Sant, que és la vida de Déu en estat de màxima intensitat.
És per això que no tenim por, és per això que parlem cadascú en la nostra llengua i ens entenem, és per això que som la respiració assistida de la humanitat quan aquesta perd l’esma, és per això que som l’oxigen que el món necessita quan està al límit de les seves forces, l’aire que acarona les ferides i les ajuda a cicatritzar, el ventijol que s’agraeix quan la calor ens sufoca i ens fa suar. Els cristians, plens de l’Esperit Sant, som l’alè amorós de Déu que dóna vida a totes les coses i les fa respirar.
5 comentaris:
Tots els teus escrits m'encanten, però aquest porta la força de l'Esperit com una llengua de foc. Sempre em resultes una font de coses noves i bones, vives, suaus però severes quan cal. Ell et mou i tu ets un estri perfecte del Esperit Sant. Desenvolupes el velam i t'omples d'Ell...t'enlaires i jo m'acontento en veure el seu reflexe en tu. I no puc evitar de pensar què seria capaç de donar per poder viure una tal plenitud en Éll com la vas visquè, com la vius cada dia. Potser es sana enveja?no a més l'enveja mai es sana o més be crec que és símptoma de que quelcom no rutlla en aquella persona. Més be dono gràcies a Déu per que ens envii gent com tu, i m'alegro per tots que així sigui.
Salut Marc i bona Pentacosta
Marcos, leo tus palabras y me llenan de fuerza, esperanza y me ayudan a dar sentido a mi pobre vida de cristiano. La intensidad con la que vives la presencia de Dios contagia a todos a los que llegas.
Andres Oriol
Marcos, leo tus palabras y me llenan de fuerza, esperanza y me ayudan a dar sentido a mi pobre vida de cristiano. La intensidad con la que vives la presencia de Dios contagia a todos a los que llegas.
Andres Oriol
Greetings Marc, l'Esperit que plana sobre les aigües caòtiques del començ de quant és novell, el sentim en les places públiques d'ençà Mohammed Bouazizi hi deixà la vida a Sidi Bouzid a Tunisia...Els tords per volar baix es deixen agafar com també ho féu Jesús. Amicalment. Mbonet.
Que l'Esperit també ens doni coratge per no deixar mai de ser oxigen per als altres. Gràcies Marc! Yolanda
Publica un comentari a l'entrada