divendres, 11 de novembre de 2011

EMPRENEDORS

HOMILIA DG-TO-A33 (Mt 25,14-30)

Abans en deien "empresaris", ara en diuen "emprenedors". Es tracta de gent que arrisca el seu capital o el capital d'un altre per convertir una bona idea en un benefici personal i social. En altres països aquest tipus de gent està molt ben valorada i el sistema polític més aviat els hi posa les coses fàcils perquè proliferin. Dic jo que pensen: si a aquests els hi va bé, hi haurà més gent amb feina i més recaptació en benefici de tothom.

Al nostre país, en canvi, els emprenedors estan molt mal vistos. De sortida, se'ls considera sospitosos. Se'ls acusa de buscar el lucre personal abans que el benefici social, se'ls estigmatitza com a potencials explotadors dels treballadors, se'ls carrega de tràmits farragosos, se'ls penalitza amb mil requeriments... Tot això i més, amb tal que no posin a produir els seus talents, no sigui que tots en sortim guanyant.

A casa nostra ens agrada més el funcionari. ¿Tens un talent?, doncs guarda'l ben embolicat i viu de les rendes dels altres. No arrisquis massa no sigui que ho perdis. ¿Per què fer-ho, d'altra banda, si pots viure subvencionat? Tanmateix, és cert que hi ha molts funcionaris que posen el seu talent al servei dels altres i miren que aquest servei sigui de la millor qualitat amb la major eficiència. Són funcionaris amb esperit emprenedor.

Dic tot això per evitar que ens passi el mateix amb la fe: que penalitzem l'emprenedor i afavorim el funcionari. Hi ha molt funcionari religiós i espiritual entre nosaltres. Molta fe gastada, sense sang, sense ganes d'arriscar gaire, buscant només el compliment dels mínims per tal de viure subvencionat i sense ensurts.

¿On tenim amagats els talents? Bé que hi són, ¡punyeta! Portem massa temps a les catacumbes i ens hi hem acabat acostumant. Hi ha molt de talent latent i encara massa poc de patent. El Senyor era un emprenedor i va voler economanar-nos aquest esperit de fer front a les dificultats amb tal de portar endavant la nostra "idea" fins a convertir-la en un benefici social.

Treiem-nos, doncs, les lleganyes dels ulls i deixem aquest esperit funcionarial que ens adorm la fe i mata en nosaltres l'esperit emprenedor que Jesús ens va manar.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bravo Marc !!!!!
Algú ho havia de dir
Petons,Xesca

Miquel Saumell ha dit...

Marc, et felicito per aquest post. Tens raó, els "emprenedors" estan mal vistos, són sospitosos, encara que darrerament no està massa ben vist dir-ho tan clarament. Però els “empresaris” encara estan socialment més mal considerats. Fixa’t que la "gent moderna" ja no fa servit el mot “empresari", els fa vergonya, i per això es van inventar el terme "emprenedor". I així ens va! Però no ens enganyem, qui crea els llocs de treball és l’empresari.

Anònim ha dit...

enhorabona Marc! et felicito pel post i ànims!

Xavi Casanovas ha dit...

Hola Marc,

estic completament d'acord en el que dius de l'emprenedor versus el funcionari "espiritual". L'has clavat.

Però això de que la emprendeduria empresarial està mal vista a casa nostra... no sé que dir-te! Des del moment en que a la campanya electoral d'aquests dies el polítics (de tots colors) en van plens, elogiant l'emprenedor, se n'omplen la boca i en prometen ajudes serà que tan mal vist no està!

Potser és veritat que en aquest país no hi ha prou ajudes a l'emprenedoria, pero tenim tants funcionaris aquí com a Alemanya o Italia i menys que França (ho pots veure al link que et deixo a sota). I no ens oblidem que metges, educadors, bombers,.. tots ells son funcionaris i la gran majoria s'hi deixen la pell.

Crec que ens cal vigilar amb aquest llenguatge perquè s'està girant la truita i cada cop més veig l'associació funcionari - gandul en l'imaginari de la gent. I això és molt perillós.

Anem en compte de no passar-nos de frenada.

Una abraçada

Xavi Casanovas

http://www.elpais.com/graficos/economia/funcionarios/Espana/Europa/elpgraeco/20100528elpepueco_1/Ges/