En Juli és com un ganivet esmolat a l'hora d'emetre judicis sobre la realitat: nu i lúcid com un diamant. El seu veredicte pel que fa a l'existència humana n'és una bona mostra: «venim de l'obscè i anem al macabre.» I davant d'aquesta constatació desangelada, quan un no esperaria més que el cinisme com a sortida, en Juli ens sorprèn amb una sentència encara més lapidària: «la creu o l'absurd.»
És el més breu i més exacte sumari de l'existència humana. Davant el vertígen infinit que produeix l'impacte del mal, de la malaltia, de la mort; davant la sensació d'estafa que vivim quan els amors més purs es contaminen; però també davant de tants testimonis d'una tendresa impossible enmig dels escenaris més macabres... no ens resten més que dues sortides honestes: la creu o l'absurd.
Només l'amor d'un Déu que no claudica davant la catàstrofe pot evitar que aquest món nostre s'enfonsi i que la nostra existència sigui un absurd. Només els súbdits d'un rei crucificat, encara que no ho sàpiguen, poden donar de menjar a l'afamat i de beure a l'assedegat, acollir el foraster, vestir el despullat, visitar el malalt i l'empresonat... sense passar-li després a Déu (o als altres o a l'Estat o a la sort o a qui sigui...) la minuta del seu treball.
«¡Com tots els misteris de la vida i de la mort es resolen en Jesús crucificat! ... ¿No és això el cristianisme? ¿Aquesta absurditat, la follia de la Creu? El cristianisme és estrany, el cristianisme és absurd, i estrany i absurd com és, és l'única resposta. Déu assumint la immensitat de la nostra misèria i per això despullant-se de la immensitat de la seva glòria, oferint-se crucificat, en espectacle obscè i macabre per redimir l'Obscè i el Macabre »
És això, amic Sales, és això.
2 comentaris:
Pau estableix una oposició entre creu i saviesa. Allò que caracteritza la creu és la bogeria i l'escàndol, i és que... la saviesa de Déu ha estat revelada en la bogeria de la creu.
En Crist, l'infinit tall entre la imatge que és la saviesa de Déu, i la imatge que és la humanitat creada, construeix un pont, en el qual ambdues imatges, la que posa el segell (la saviesa), i la segellada (la humanitat creada) es troben en Crist.
si això no és la nostra vida i la nostra plenitud, només la buidor i l'absurd és viable.
Bona homilia, Marc.
La Creu és un dels grans misteris. Podriem parlar-ne a bastament, però la seva grandesa està en el misteri.
Publica un comentari a l'entrada