GÈNESI D'UNA HOMILIA

• Preparar una homilia és com una gestació, deixeu-me que us en faci cinc cèntims:

1. Tot comença el dimecres a dos quarts de nou del vespre, quan fem "L'Ambó" a la Parròquia, amb un grup de gent molt motivada i molt diversa. Què és "L'Ambó"? Molt breument, dediquem una hora a la setmana a llegir l'evangeli del diumenge i el comentem entre tots. És una estona impagable, l'evangeli parla quan el deixem parlar i per això cal dedicar un temps a escoltar-lo més enllà dels tòpics i dels prejudicis. El cert és que d'aquesta estona en trec les idees i la motivació de fons de l'homilia.
2. El divendres al matí tinc una estona més llarga per poder escoltar de nou l'evangeli en el silenci de la pregària, sense presses, sense precipitar-me a fer-li dir el que jo vull escoltar, sinó el que Déu em vol dir a través del text.
3. A estones surt una paraula, una idea, una frase que ressona més que les altres... aquest serà el fil conductor amb el què aniré teixint la homilia.
4. Un cop escrita, la repasso, me la dic en veu alta, per veure com em sona, per veure si me la crec de debó o si estic caient en les frases fetes i els tòpics de sempre. La depuro de tot allò que està de més.
5. A l'església, abans de llegir l'evangeli, faig una inclinació davant Jesús crucificat i li dic en secret: "que no siguin les meves paraules, sinó les teves."
6. Després de proclamar l'evangeli, mirant la gent que tinc al davant, molts d'ells coneguts, altres que venen per primera vegada, cadascú amb la seva ideologia, les seves preocupacions, les seves expectatives... aleshores miro de parlar, sense llegir, d'allò que me'n recordo, però, sobretot, d'allò que em crec.