divendres, 5 de gener de 2007

HOMILIA DG-ND-CBAPTISMEDELSENYOR
ESPECTADORS O EXPECTADORS (Lc 3,15-16.21-22)

“En aquell temps, la gent vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies”
Quan estàs expectant, sospites: ¿no serà això? ¿no serà allò? ¿no serà aquest? ¿no serà aquell? Et fas preguntes, estàs inquiet perquè intueixes coses. Les persones i els esdeveniments desperten interès, t’aixequen de la cadira, et posen en camí. Investigues, busques dades, indicis, proves que et portin a algun lloc, a alguna conclusió, a una troballa. El qui està expectant, espera i busca allò que espera, desitja i anticipa allò que desitja. L’investigador està a l’expectativa d’un nou descobriment: el tub d’assaig és el signe de la seva expectació i la seva recerca. L’artista està a l’expectativa d’una nova escultura: només ell veu ja en el bloc de pedra la figura que hi sorgirà. Els pares estan a l’expectativa d’una nova criatura: toquen el ventre gràvid de la dona i veuen coses que ningú més no hi veu. El mestre està a l'expectativa d'una persona germinal: només ell és capaç de veure en aquella col·lecció de gremlins que té al davant futurs arquitectes, poetes, llauners, futbolistes, missioners...

L’espectador fa altrament. S’estarrufa a la butaca i espera que li llencin la teca, sigui la que sigui, després ja farem la crítica. Hi ha un moment per a cada cosa, un moment per viure en l’expectació i un altre per a fer d’espectador, un moment més actiu i un altre de més passiu, tots dos tenen el seu sentit i el seu valor. A no ser que un s’acabi menjant l’altre. Ningú no s’amaga que estem a la societat de l’espectacle, i la meva sospita és si l’espectacle no s’ha cruspit del tot l’expectació. Volem el producte acabat, ben embolicat i servit en safata, o en pantalla, que pel cas és el mateix. Ens agrada desembolicar regals, la sorpresa instantània, que no duri massa l’expectació, "oh!", i a una altra cosa, a una altra sorpresa, a un altre regal. Anem d’exclamació en exclamació, una expectació de focs d’artifici, tot preparat, tot programat: ara toca un “oh”, ara toca un “ah”, ara toca un “aix”... i la gent fem el xiscle que toca quan toca, com ha de ser.

“Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat”
¡Amb quina simplicitat ens expliquen els evangelis els més sublims misteris del cristianisme! Joan oferia un baptisme per a la conversió i per al perdó dels pecats; però, ¿quina conversió i quin perdó dels pecats necessita Jesús?


§ Nosaltres ens fem batejar per mostrar que volem girar la nostra vida vers Déu; Jesús es fa batejar per mostrar de quina manera Déu gira la seva vida vers nosaltres.
§ Nosaltres rebem el baptisme com a signe de penediment pels nostres pecats; Jesús rep el baptisme per mostrar fins a on està disposat a arribar Déu per tal de perdonar-nos els pecats.

Jesús mostra que Déu no és un espectador del drama humà, sinó que s’ha volgut fer actor, que ha volgut participar de la nostra mateixa expectació. Jesús espera amb nosaltres el perdó i la salvació de la part de Déu, lluita amb nosaltres, prepara amb nosaltres, anticipa amb nosaltres... Déu es complau en l'expectació del seu Fill, l'Estimat, perquè és la seva mateixa expectació: que el pecador es converteixi i visqui; que la humanitat passi d'emmirallar-se en les aigües del món a submergir-se en elles, que passi de la figura de Narcís a la de Jesucrist.

§ ¿Per què l’Isidre, fill d’una família benestant i jesuïta, va entrar a treballar com a obrer en una fàbrica i ha volgut compartir fins les darreres conseqüències una opció com aquesta?
§ ¿Per què el Rafa, tot i tenir la doble nacionalitat espanyola i salvadorenca, utilitza el passaport salvadorenc per entrar a Espanya, el seu país natal, assumint els tràmits vergonyants que ha de passar cada vegada?
§ ¿Per què els “fills de Don Quixot” passen la nit al ras amb els SDF (Sense Domicili Fix, àlies “Sense Sostre”) de París?
§ ¿Per què la família Romeu, propietària d’una de les distribuïdores de fruita més importants de la comarca, viuen envoltats dels treballadors immigrants de la seva empresa, en comptes de viure envoltats de murs, alarmes i gossos?


Són tants “perquès” que em parlen d’una vida viscuda com a “expectadors” i no com a “espectadors”; però sobretot que em parlen d’un Déu que em mira, no com un espectador que espera que faci una gracieta per aplaudir o bé que fiqui la pota per xiular; sinó d’un Déu que em mira amb expectació, a veure cap a on giraré la meva vida; a veure fins a quin punt estic disposat a deixar-me perdonar els pecats; a veure, en definitiva, quina és l'expectació que em posa dempeus i em movilitza.

1 comentari:

unmess ha dit...

Hola Marc!
M'ha agradat la teva homilia.
Jo he optat per "un esboç trinitari" de l'experiència de Déu.
M'ha semblat adient en un dia com el del Baptisme del Senyor Jesús.

He vist en el full parroquial unes dades sobre la quantitat nombrosa de persones que han vist l'obra i sobre les noves sessions que penseu fer properament.

Aupa Marc!
Tingues un bon començament d'any.
Xavi.