HOMILIA DG-PQ-C07 L’ASCENSIÓ DEL SENYOR
SIGUES NÚVOL, MY FRIEND (Ac 1,1-11; Lc 24,46-53)

Després de tres anys i quaranta dies d’haver conviscut amb els deixebles, Jesús se’n va, endut per un núvol. ¿Què vol dir això? ¿Quin és el sentit d’aquest fi de festa?

¿Una cortina de fum?

Per a alguns, com l’André, el núvol pot ser el símbol d’un Déu il·lusori i fantasiós. Un cop acabada la funció, cau el teló, punt i final. No espereu res més perquè no hi ha res més, tornem a la crua realitat. Déu s’ha mostrat i ara torna al seu amagatall. Déu juganer, amant dels misteris i les cortines de fum. En definitiva, un Déu que il·lusiona els homes per un instant, però que desapareix quan més el necessiten. Si és Déu, ¿per què no es mostra d'una vegada i deixa de jugar a la puteta i la Ramoneta (amb perdó)? Si és Déu i ens estima, ¿com és que té tantes coses a amagar-nos? ¿És un envejós? Això no seria digne de Déu. Potser Déu no existeix i és per això que té molt a amagar, perquè en realitat no hi ha res a mostrar. El núvol, ¿no serà la cortina de fum que serveix de tapadora a un Déu inexistent?

Un núvol, no una nebulosa

El núvol de l’ascensió no és d’aquest tipus de núvol. És el núvol que planava sobre les aigües abismals el primer dia de la creació, com un presagi de l’acte diví que havia de separar la llum de les ombres, l’ordre del caos i la paraula del silenci. És el núvol que va conduir els jueus pel desert... És el núvol a l’interior del qual Moisès podia parlar amb Déu cara a cara... És el núvol que reposava sobre l’Arca de l’Aliança... És el núvol que va endur-se’n el profeta Elies... És el núvol del què surt la veu del Pare en el baptisme de Jesús: “aquest és el meu Fill, l’estimat, escolteu-lo”... És el núvol de l’Ascensió... I és el núvol en el què vindrà el Fill de l’home a la fi dels temps...

Conclusió immediata: l’objectiu d’aquest núvol no ha estat mai tapar, sinó revelar, mostrar, ensenyar i manifestar. Tot el contrari d’una cortina de fum o d’un teló que baixa. Déu no juga al cuita a amagar, més aviat esvaeix el fum i esquinça el vel del temple, perquè el veiem, però no com nosaltres ens el voldríem representar, sinó tal com és.

El núvol de la shekinà

Encara més. Aquest núvol porta un nom en hebreu: la “shekinà”, és a dir, la “presència de Déu”. La presència de Déu està representada a la Bíblia com un núvol. D’aquí podem extreure també unes quantes conclusions. Per començar, el núvol és un intermediari entre el cel i la terra. El núvol està format per l’aigua de la terra i l’aire del cel. Mirant només el cel podem ensopegar i mirant només la terra podem quedar miops. Mirant només el cel podem quedar enlluernats i mirant només la terra podem quedar aclaparats. Gràcies al núvol, no quedem enlluernats quan mirem Déu i no quedem aclaparats quan mirem la terra.

Segona conclusió: es tracta d’un núvol que toca terra, que no sobrevola la nostra terra a vista d’ocell, des d’on es veu sempre tan esplendorosa. Jesús ressuscitat no s’amaga en el núvol de la divinitat per quedar-se més amunt i més lluny dels homes, sinó per quedar-se més a prop i més endins del que mai havia estat... Sant Lleó Magne diu el següent: “Crist, quan va davallar al món, no abandonà el Pare i, quan pujà al cel, no abandonà els deixebles”, i afegeix encara “Crist va començar d’una manera inefable a ser més present, ara, quan ho era per la divinitat, que abans, quan ho era per la humanitat.” Qui entra en el núvol de la presència divina, torna a la realitat d’una manera encara més encarnada, estimant la terra i els qui l’habiten més que mai.

Sigues núvol, my friend

Encara una darrera conclusió: en el núvol, Déu només es deixa entreveure, no es deixa fàcilment representar. L’home vol tenir Déu a l’abast, vol modelar-lo amb les seves mans, com es modelen l’or i la plata, o els diners i les imatges tridimensionals, que pel cas no hi ha massa diferència. Déu no aprecia massa les imatges que l’home fa, perquè Déu aprecia massa la imatge que l’home és. Nosaltres no hem de fer-nos imatges de Déu, sinó que hem d’esdevenir la seva imatge, el tabernacle de la seva presència en el món. Aquest és el missatge que volen fer entendre els homes vestits de blanc als deixebles: "Homes de Galilea, ¿per què us esteu mirant al cel." No busqueu Déu en el núvol, sigueu vosaltres el núvol de la presència de Déu en el món.

Parafrasejant un recent spot publicitari diríem: “no miris el núvol, sigues tu el núvol, my friend.”