divendres, 25 de gener de 2008

HOMILIA DG-TO-A03
GALILEA DELS PAGANS (Mt 4,12-23)

Avui vivim a la Galilea dels pagans. Europa s’assembla cada cop menys a la Jerusalem cristiana i s’assembla més a la Galilea dels pagans. L’Església està convidada a fer aquest èxode de Jerusalem a Galilea. I si no el fa de grat, molt em temo que l’haurà de fer per força. El Senyor ens ho va donar i ara ens ho ha volgut prendre, lloat sigui el Nom del Senyor.

Per molt que nosaltres no ens acabem de fer a la idea, sembla que Déu té una especial predilecció per aquesta cruïlla de cultures i de persones que és Galilea. Sense anar més lluny, Jesús no comença el seu ministeri a Jerusalem, com Joan Baptista, sinó a Galilea; no el comença a aquesta banda del Jordà, sinó a l’altra; no al centre, sinó a la perifèria.

A la Galilea dels pagans les identitats sembla que es desdibuixen, com les fronteres. I això no agrada a Jerusalem. Jerusalem és la identitat clara, ferma, delimitada, afirmada, viscuda i joiosa. ¿Sabeu quin és el problema? El problema no és Galilea i tampoc Jerusalem, el problema és quan contraposem l’una a l’altra. Galilea i Jerusalem es necessiten com el pa al vi i el foc a l’aire. El problema és quan convertim el Jordà en un límit i no en un passatge, en una frontera i en una raó per barallar-se.

El problema no és la identitat, sinó la tendència al gueto, al grup tancat i refractari. El problema no és obrir les portes a l’estranger i deixar que ens ompli el vestíbul de tendes de campanya, sinó descuidar la llar i permetre que les brases deixin de donar flama.

¿Et queixes de Galilea? ¿Et sembla massa oberta i disbauxada? ¿Prefereixes tenir l’església buida a tenir-la una mica desendreçada? ¿Oblides que una identitat tancada no és, per essència, una identitat cristiana? ¿Et queixes de Jerusalem? ¿Et sembla massa fosca i emmurallada? ¿Quantes hores passes pels carrers de Galilea, en comptes de queixar-te, portant en el seu nom una bona paraula, una orella pacient i una abraçada?

L’Església no és una partida d’escacs, Papa blanc contra Papa negre, Jesús de Tarazona contra Jesús de Pagola (+Pagola). Ja en temps de Pau aquesta partida absurda va acabar en taules: ni Jesús d’Apol·ló ni Jesús de Pere, l’únic “Jesús” és el de Crist, cruïlla de tots els camins que agermanen Galilea i Jerusalem, la perifèria i el centre. Mentre no ens convencem d’això, seguirem marejant la perdiu, a major escàndol dels pagans i menor glòria de Déu.

Diu l’evangeli que Jesús “anava per tota Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la Bona Nova del Regne i guarint entre la gent tota malaltia”. Pels cristians, tant pels de Galilea com pels de Jerusalem, aquesta és la nostra identitat, el nostre horitzó i la nostra passió. I tot afegit ens és un destorb.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Excelente homilía, muy inspiradora. Enhorabuena y un abrazo, Julio

josep ha dit...

Quina homilia més aclaridora. Guardaré la idea de Galilea-Jerusalem al meu diari. Endavant Marc!

marta ha dit...

Chapeau!!!!