divendres, 4 de gener de 2008

HOMILIA EPIFANIA DEL SENYOR
ELS TRES REIS (Mt 2,1-12)

S'han posat de moda els càstings televisius. Primer va ser "El Gran Hermano", després "Factor X", i ara estan proliferant càstings de tota mena, "Fama", "A Bailar", "Tu sí que vales"... El model és conegut i solvent: un jurat composat per tres persones, "el bueno, el feo y el malo", versió postmoderna de Melcior, Gaspar i Baltasar, tres reis mags que fan i desfan les il·lusions dels candidats: "a tu et portem la bicicleta; a tu , en canvi, t'ha tocat carbó".

No n'he vist gaires d'aquests programes, però he de reconèixer que tenen ganxo i que quan m'hi he posat he quedat com imantat. Us he de confessar una cosa: dels tres reis, el que més m'interessa és normalment el més fosc. Reconec que si no fos pel Risto Mejide i tots els seus clònics, el poder d'imantació que tenen aquests programes no seria el mateix. Baltasar ha estat sempre el meu preferit.

De totes maneres, cal parar atenció, sovint les coses no són el que semblen ni és or tot allò que llueix. Resulta que el bo potser no és tan bo, el lleig potser no és tan lleig i el dolent potser no és tan dolent. Perdoneu si avui surt una homilia de perfil mes aviat baix, però no me'n puc estar de convidar-vos a mirar aquest impactant vídeo del "rei Baltasar".



Els "gentils" saben reconèixer també, a la seva manera, el Messies. I ho fan seguint la seva estrella, no la nostra. Si nosaltres fem el mateix, ens trobarem més tard o més d'hora en el camí, perquè el portal és el mateix per a tots. És molt important no confondre els tres reis amb Herodes: els primers busquen el Messies per adorar-lo, el segon el busca per matar-lo. Sovint els posem a tots en el mateix sac, només perquè no segueixen la nostra estrella i porten els seus exòtics presents tan diferents als nostres.

Els profetes no deixen d'advertir al poble escollit que la Salvació no és una prerrogativa exclusiva de ningú i que a força d'apoderar-se'n i d'excloure els altres la poden acabar perdent. En les nostres escriptures cristianes, el reconeixement de Jesús com a Messies Salvador comença pels gentils i acaba pels pagans. Els tres reis simbolitzen la humanitat "gentil" que ve de l'Orient i que reconeix el Messies en el moment de néixer. El centurió romà simbolitza la humanitat "pagana" que ve de l'Occident i que reconeix el Messies en el moment de morir. D'un extrem o de l'altre, del començament al final, d'Orient a Occident, la humanitat s'acosta al portal i aprèn a reconèixer el Messies en el lloc que ell ha escollit per a mostrar-se: una menjadora i una creu.

L'important és això, que el Messies sigui adorat en el seu portal i no en el nostre. En aquest portal ningú no té més dret que un altre, perquè aquí tots hi hem estat igualment convidats i tota la hipoteca la paga Déu.

1 comentari:

Cris Ruano ha dit...

Aquest video m'ha descol·locat, Marc... dóna molt que pensar. Gràcies.