divendres, 28 de desembre del 2007

HOMILIA SAGRADA FAMÍLIA
EN UN SOMNI (Mt 2,13-23)
Recordo vagament, com sortint d'un somni, la novel·la de Saramago "L'evangeli segons Jesucrist". En ella, l'autor estira el somni de Josep fins a l'absurd. Segons ell, aquest somni és una mostra paradigmàtica de l'arbitrarietat divina. ¿Per què no es va aparèixer l'àngel igualment als pares de tots els innocents que van morir en les sanguinàries mans d'Herodes? ¿Per què Josep no els va avisar i, en canvi, va marxar de nit només amb la seva dona i el seu fill?

Jo us proposo una interpretació més profitosa del mateix fet que avui llegim a l'evangeli. A Saramago i a mi ens separa la decisió inicial que prenem sobre el text. Ell ha pres la decisió de que el text no pot tenir sentit, o que, en tot cas, és un sentit pervers. Jo, en canvi, estic convençut que el text té sentit, independentment de que jo li'n sàpiga donar un de més o menys encertat. Jo li faig confiança al missatge, perquè em crec el missatger. Per això jo sóc "creient" i ell no.

Breument: Josep, com l'altre "Josep" de la saga patriarcal, és un somiador. En només tres somnis, l'evangelista Mateu serà capaç de recapitular els moments clau de la història d'Israel fins al Messies. Veiem-ho.

Primer somni
L'àngel, en somni, li diu a Josep: "Vés-te'n a Egipte". La raó és que Herodes busca el nen per matar-lo. També al patriarca Josep el buscaven els seus germans per matar-lo i va acabar trobant refugi a Egipte. També a Egipte es van dirigir, en temps d'una gran fam, Jacob i la resta dels seus fills, on van trobar refugi temporalment. També el Senyor va donar a Moisès una ordre molt semblant: "Torna a Egipte, que ja són morts tots els qui et volien matar" (Ex 4,19).

Hi ha un temps per pujar a Egipte, per fugir i buscar refugi. Un temps d'exili, de ser un apàtrida i mirar de sobreviure en casa aliena. Temps de recollir-se en l'absència de signes, en el silenci i l'enyorança de les arrels. Temps de covar el desig i d'excitar l'ànsia de llibertat.

Segon somni
L'àngel, en somni, li diu a Josep: "Vés-te'n al país d'Israel". També el Senyor va dir a Moisès: "us trauré de l'opressió d'Egipte per portar-vos al país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus, un país que regalima llet i mel" (Ex 3,17). També Moisès, com Josep, va prendre "el nen amb la seva mare" i va fer la travessia del desert, que és la travessia de la fe, fins a albirar una terra promesa que ell mateix no va trepitjar.

Hi ha un temps per trencar motllos, per donar un salt i creuar el mar. Per fugir, però no endarrere, sinó endavant. Un temps d'èxode, d'obrir camins nous per terrenys que no han estat marcats. Temps de recuperar la identitat i de cridar-la a les estrelles, com si la sort no fos només nostre, sinó també d'elles.

Tercer somni
L'àngel, en somni, li diu a Josep: "Vés-te'n a la regió de Galilea, al poble de Natzaret". Perquè el Messies, com tots els profetes, porta el signe de la contradicció, no per fastiguejar, sinó per mostrar que la iniciativa és tota de Déu. Havia de ser a Natzaret, és clar que sí, d'on ningú amb una mica de seny no pot esperar que en surti res de bo. Déu s'escapa, també en aquest moment decisiu, del guió que els homes li havíem redactat. Les prediccions, a la Bíblia, estan fetes a posteriori, perquè estan fetes des de l'acompliment, fonamentades en l'acció de Déu i no en el poder endevinatori dels homes. Les profecies no són prediccions dels homes, sinó promeses de Déu.

Hi ha un temps per deixar-se descol·locar per Déu. Per deixar que ell es carregui aparentment el guió de la nostra vida, que tant ens havia costat d'elaborar, i de reconèixer, meravellats, el toc genial que només ell li ha sabut donar.

Déu parla en el text, si estem disposats a escoltar-lo, si estem disposats a adaptar-nos nosaltres al seu guió i no li imposem el nostre. Qui no està disposat a entendre això, no és extrany que s'acosti a l'Escriptura amb una mànega, apagant el foc del sentit allà on apunta una guspira. No siguem bombers i deixem que el foc de la seva Paraula prengui en les nostres vides. Au va, que fa fred i que tampoc no anem sobrats de mantes per abrigar-nos.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Estic llegín L'evengeli de Jesús de Saramago M'agradat que en fesis comentari,es nota molt que es un no creient. La seva visió de Déu és maliciosa.Hiha unes bones descripsions de la vida en temps de Jesús però no se si son bones.