divendres, 1 de gener de 2010

DÉU ÉS ERGO EXISTEIX

[HOMILIA C-ND-02 (Jn 1-18)]

Existeix Déu, o no? Heus ací la pregunta trampa davant la qual molts esperits ensopeguen. L'existència de Déu com a problema a resoldre, com a dubte a respondre, com a obstacle a superar, com a enigma a aclarir. Abans de decidir-nos a creure en Déu, haurem de respondre a aquesta pregunta afirmativament, sembla evident, oi?

Doncs aquest és el problema: estem davant d'una pregunta que no es pot respondre abans de creure, sinó després. Qui sóc jo per decidir a priori si Déu existeix o no? Creure que Déu existeix pot ser, a tot estirar, una suggestió positiva, un convenciment raonable... però no una fe. Què passarà quan la suggestió perdi força, quan el convenciment flaqueji? Déu deixarà aleshores d'existir? Qué fluix!

Abans de comprar accions d'una determinada empresa hauré de tenir unes bones garanties de que l'empresa és solvent. Abans d'apostar a un cavall, m'hauré assegurat de que té possibilitats de guanyar la cursa. Abans de confiar el meu més preuat secret a un amic hauré d'estar convençut de la seva confidencialitat. Però abans de creure en Déu, no disposo de cap més garantia que la seva paraula, sostinguda per uns testimonis que la mantenen viva encara avui.

I és que Déu 'no' existeix, Déu és. La pregunta que correspon a Déu no és si existeix o no, sinó qui és i com és i on és... Aquestes són les preguntes que corresponen a Déu i que ens poden acostar o allunyar d'ell, segons com les responguem.

André Frossard, ateu, fill del fundador del Partit Comunista francès, explica com, entrant en una església, va recórrer amb la mirada a les persones que hi havia pregant i, de sobte, els seus ulls es van quedar fixos en la segona espelma a l'esquerra de la creu, "no en la primera, ni tampoc en la tercera, sinó en la segona..." I llavors va passar. Tot d'una va tenir una vivència de llum, de dolçor, d'ordre en l'univers, d'evidència de Déu, "l'evidència que és present, l'evidència que és persona, la persona d'Aquell al que fins un segon abans havia negat i al que els cristians anomenen Pare nostre." Un cop fora de la capella, un amic seu li va preguntar: "Què et passa?". "Sóc catòlic", va ser la resposta.

Vols saber de debò si Déu existeix? Viu com si Déu existís. Llegeix els evangelis com si Déu existís. Participa de l'eucaristia com si Déu existís. Confessa els teus pecats i rep la misericòrdia de Déu com si Déu existís. Admira't davant el misteri insondable que sosté l'univers com si Déu existís. Deixa't travessar per la mirada impossible del Crucificat com si Déu existís. Agenolla't per rentar els peus dels pobres com si Déu existís. Ofereix el teu temps i el teu talent sense demanar massa a canvi com si Déu existís... I quan t'impacientis, i no vegis res, i vulguis llençar la tovallola, persevera encara com si Déu existís. Més tard o més d'hora -no quan tu vulguis, no com tu vulguis, sinó quan i com Ell vulgui- Déu, que existeix, et mostrarà qui és, i com és, i on ha estat, esperant-te, des de sempre i per sempre.

Així de simple, així d'evident, així de fácil. Déu és, ergo existeix.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Aspactacular.

Gràcies.