Elies i Eliseu, els dos grans profetes d'Israel, han de sortir fora d'Israel per a fer miracles. Déu els envia fora de casa, a Sarepta de Sidó i a Síria, per a actuar en el seu nom (al cap i a la fi, què són si no els miracles?). La gent de casa no està disposada a creure que "un dels seus" pugui fer miracles.També el patriarca Josep va haver de marxar a Egipte, lluny de casa i lluny dels seus germans (els caps de les dotze tribus d'Israel) per a fer miracles. En aquest sentit, podríem considerar que aquests dos profetes són "fills de Josep"... com Jesús també ho era. Tots tenen en comú que són rebutjats pels de casa.
El text de l'evangeli situa Jesús a la sinagoga de Natzaret, el seu poble natal, i diu que ve de Cafar-Naüm, la competència. A Cafar-Naüm ha fet miracles, i a Natzaret, no. Per què? Perquè és el fill de Josep i tothom sap que el fill de Josep no fa miracles.
Reconèixer Déu en el fill de Josep, aquest és el gran tema, la gran pregunta. I també, si estem disposats a trobar-la, la gran resposta. Aquí a occident, a casa nostra, tampoc no estem disposats a acollir el fill de Josep. No ens creiem els miracles que diuen que fa a Cafar-Naüm i ens en riem. "Pobrets, diem tot cofois, a Cafar-Naüm encara creuen en els miracles".
Però fixem-nos, en l'etimologia de Cafar-Naüm: “Kaphar” vol dir redimir, aixecar una pena, perdonar... “Naüm” significa conversió, penediment, voluntat de corregir-se... És a dir, que el penediment sincer és acollit per Déu amb amor entranyable. Aquesta és l'arrel de tots els miracles que fa Jesús, per això sempre els rubrica de la mateixa manera: "els teus pecats et són perdonats, ves-te'n en pau". I és per aquesta precisa raó que, fora de “Kaphar-Naüm”, els miracles no són possibles.
Jo em pregunto per què no parlem d'aquestes coses quan parlem de Déu? Per què perdem tant de temps discutint estèrilment sobre si Déu és una projecció, una il·lusió, un trencaclosques o una bella idea? De debò, cada cop estic més cansat i més avorrit al respecte. Sempre demanant perdó per les intervencions desafortunades d'un bisbe, per les riqueses del Vaticà, pels terribles traumes sexuals que el cristianisme ha inflingit a occident... Sempre justificant-nos, sempre perdent el temps i l'energia davant algú que ni vol ni dol al respecte.
Qui és el Fill de Josep? I què vol dir que fa miracles aquí i no allà? Quins miracles? I en nom de qui? Aquestes són les preguntes interessants, les que porten a algun lloc, en comptes d'entreternir-nos donant voltes estúpidament a una roda que no gira.
Com diu el meu amic Ignasi, "no crec en Déu, el visc". Doncs això, home, vivim-lo, estimem-lo, busquem-lo... en el fill de Josep. I si no ho podem fer a casa, entre "els nostres", anem a Cafar-Naüm, a Sarepta o a Síria... encara que sigui sense papers... emigrem a les úniques terres on encara es fan miracles i on el fill de Josep segueix parlant de Déu com si de debò el conegués.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada