Agombolats per una lleugera embriaguesa, apurant el poc que vi que ens queda encara a la copa... de cop, s’aixeca el nuvi i li diu al cap de servei: “una última ronda... i aquesta la pago jo”. Així ha succeït per a nosaltres: Jesucrist és el vi millor que Déu ha guardat per a l'última ronda.L’aigua és imprescindible per a viure, però el vi és fonamental per a riure. Sense aigua no hi ha vida, però sense vi no hi ha festa, i una vida que no es celebra no és vida. La humanitat té una gran capacitat d’engendrar raons per a celebrar la vida, però pot arribar, i arriba, un moment en que aquestes raons s’acaben. La humanitat pot oferir coses boníssimes, enlluernadores: el progrés tècnic, científic, artístic... és aclaparador. Coses que alimenten i eixamplen l’ànima humana. Tanmateix, a la humanitat se li acaba el vi i, aleshores, només li queda l’aigua.
Les noces de Canà representen el pas de l'aigua al vi. La mare de Jesús, situada a la frontera d’aquest pas, verifica que els fills de la llei “no tenen vi” i, com que sense vi no hi ha noces, intercedeix per a propiciar l’hora del seu Fill. Jesús aleshores respon bruscament a la seva mare: “¿què és el que hi ha entre tu i jo, dona?” ¿Què és el que hi ha entre l'aigua i el vi?
El que hi ha entre l'aigua i el vi és l'amor infinit d'un Déu que guarda el millor vi per al final, i el treu quan ja donàvem la festa per acabada. El que hi ha entre l'aigua i el vi és la fe; i la fe no neix d'una mancança, sinó d'un excés. No creiem en Déu per veure si ens dóna allò que ens falta; creiem en Déu perquè ens ha donat tant que no ens en sabem avenir.
Quina diferència hi ha entre un món autosuficient, que no "necessita" de Déu, i un món embriagat de Déu que no cessa d'agrair-li l'existència? La mateixa diferència que hi ha entre l'aigua i el vi. Si no ens haguessin convidat a aquesta darrera ronda, potser no hauríem conegut la diferència. És per això que se'ns veu tan contents i semblem com embriacs.
Sí senyor, els cristians hem begut el vi de Jesucrist i ens hem embriagat de Déu.
1 comentari:
Avui l’evangeli de L’última Ronda és de Joan. Tant Lluc com els altres sinòptics se l’han estalviat.
La lectura que en fas és rica en significats profunds i amb formes actualitzades. Enriquidora per els que no arribem tant lluny. Gràcies.
M’ha agradat especialment allò de: "la fe no neix d'una mancança, sinó d'un excés. No creiem en Déu per veure si ens dóna allò que ens falta; creiem en Déu perquè ens ha donat tant que no ens en sabem avenir". Ho rebles amb una frase que ens agradaria fer-la nostre: "hem begut el vi de Jesucrist i ens hem embriagat de Déu".
Publica un comentari a l'entrada