Us imagineu anar pel món amb el poder de fer baixar foc del cel contra els vostres enemics? Quin subidón, no? Jaume i Joan, que no en debades portaven el sobrenom de "fills del tro", estaven segurs que el fet de seguir Jesús els conferia aquest poder. I és que de vegades anem pel món creient que el bé triomfarà sobre el mal a canonades.I no és així. Jesús no ens promet el triomf, sinó la victòria. El triomf es produeix sempre a costa d'un altre i rep una recompensa efímera. La victòria és quelcom definitiu i no es nodreix de la desfeta aliena. Jesús ha vençut, tot i no haver triomfat. L'amor venç el mal i la mort, tot i que sovint no triomfa sobre ells. Això és el que ens promet Jesús, i aquest és el «programa» de la seva manifestació messiànica.
Els samaritans no volen rebre Jesús pel fet que s'encamina a Jerusalem. Obstaculitzen així, sense saber-ho, el camí que portarà Jesús a la passió. Els deixebles demanen aleshores la potestat d'enviar foc sobre els samaritans, fent palesa la seva incapacitat d'assumir l'estil de manifestació messiànica que es produirà a Jerusalem. Ells volen un Messies tipus Gormiti, que llenci boles de foc sobre els enemics.
En aquest sentit, l'oposició dels samaritans és un mirall de la incapacitat dels mateixos deixebles a seguir Jesús amb les condicions que ell proposa. Poc a poc, s'adonaran que no poden seguir-lo arreu on vagi, que ells necessiten on reposar el cap, que hi ha moltes urgències abans que l'anunci del Regne de Déu, que és massa forta la temptació de mirar enrere per molt que tinguis la mà a l'arada.
Només aleshores, quan s'adonin que per a ells és impossible, que aquest tipus de Messies i aquest tipus de seguiment està més enllà dels seus límits i les seves capacitats... Només aleshores, quan, arribats per fi a Jerusalem, aquells que l'havien de rebre triomfant el penjaran en un patíbul sense raons, sense judici, sense sentit... Només aleshores, quan, a pesar del triomf aparent del món contra tot el que ells viuen i prediquen, reconeguin la victòria de la Creu i la seva desconcertant eficàcia...
Només aleshores el podran seguir i, efectivament, el seguiran.
1 comentari:
Estava desitjant llegir la teva homilia. Ahir vaig anar a missa a la meva parròquia de tota la vida. Em vaig emprenyar amb el mosén a mesura que parlava: el bien y el mal, lo correcto y lo incorrecto...
A més vaig tenir la sensació que també donava un discurs polític: hay que decir a nuestros gobernantes que es necesaria una buena educación en el bien y el mal para que los jóvenes no se equivoquen...
(Qué es esto?)
Paraules massa utilitzades que acaben perdent el sentit i que no arriben a ningú.
Una autèntica llàstima perquè l'evangali donava molt de si i no el va saber aprofitar.
Ara sento ràbia en recordar-ho i em plantejo quina hauria de ser la meva actitud a l'eucaristia.
Gràcies Marc, les teves paraules sempre m'aporten una visió REFRESCANT.
CrisCazor
Publica un comentari a l'entrada