El dos deixebles d'Emaús tornen emocionats cap a Jerusalem per anunciar que han vist Jesús Ressuscitat. Però quan arriben a la comunitat es troben que no han estat els primers. El primer testimoni acreditat per la comunitat ha estat Simó: « Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó.» Aquesta és l'acta de fundació del cristianisme i reposa en el testimoni d'un pescador.A qui hauríem escollit nosaltres com a primer testimoni i com a vincle de comunió de la primera comunitat cristiana? Molt em temo que no hauríem escollit a Pere. Haguèssim buscat algú amb més bon currículum, amb més dots naturals de lideratge, amb més llums i més de la nostra corda. Però hi ha unanimitat, a Orient i a Occident, en reconèixer-li a Pere aquesta precedència. Ell és la primera baula d'aquesta cadena de testimonis que arriba fins a nosaltres.
El director de la pel·lícula "Déus i homes", Xavier Beauvois, quan li van preguntar si era catòlic, va respondre: « no ho sóc perquè no sóc capaç de veure què tenen en comú l'Evangeli i el Vaticà.» Vaig donar-li algunes voltes durant uns dies i al final em va semblar trobar la resposta, la meva resposta, és clar. I és que jo sí que he estat capaç de veure què tenen en comú l'Evangeli i el Vaticà, potser per això jo sí que em considero catòlic. I la resposta és Simó.
Simó Pere, és el vincle d'unió històric entre Jesús i l'Església, entre l'Evangeli i el Vaticà, dos mil anys després. O és que potser tu ho hauries fet millor ? Dit d'una altra manera, el que tenen en comú l'Evangeli i el Vaticà és, dos mil anys després, el mateix que tenien en comú Jesús i Pere.
Si pogués parlar amb Beauvois li diria: "Xavier, amb qui t'identifiques més tu, amb Jesús o amb Pere?". "Amb Jesús", m'hauria respost sens dubte. Acte seguit li preguntaria: "Però a qui t'assembles més, a Jesús o a Pere?". Doncs, aquesta és també la diferència, amb dos mil anys d'història a les esquenes, entre l'Evangeli i el Vaticà. Jo també m'identifico amb l'Evangeli, però m'assemblo al Vaticà, encara que sigui un vaticà versió 'progre'.
Creiem i seguim Jesús Ressuscitat, però el creiem i el seguim gràcies a Simó. Hem conegut Jesús gràcies al testimoni de Simó, mantigut i transmès al llarg del temps, fins arribar fins a nosaltres. El que em fa creure no és la ideologia, la simpatia o la perfecció de Simó, sinó el seu testimoni. Per això el segueixo, el respecto, l'estimo... perquè va ser el primer en donar testimoni de Jesús Ressuscitat, i jo visc d'aquest testimoni.
Que no em treguin a Simó, si us plau, que no em treguin al pescador, ni que l'hagin acabat posant en un palau.
2 comentaris:
Tens raó Marc,
Es gràcies a aquesta Esglesia de Pere que m'ha arribat el missatge de fa 2.000 anys... i ja m'agradaria assemblar-me a Simó.
Encara que m'agradaria veure-la més autèntica, més coherent, però també m'agradaria ser-ho jo i no ho sóc.
Penso en les ovelles que segueixen a Jesús i no són d'aquest ramat; per dir-ho d'un altra manera: segueixen el missatge encara que no diguin que formen part de l'esglesia. Penso que Déu els reconeixerà com a fills oi?
Fins a la pròxima
Dolors
Però en Xavier no hauria pogut respondre que Jesús diu: "sobre Pere construiré la meva església", no "el meu Vaticà"? Església, en grec, significa assemblea, comunitat, i sí, jo em sento part d'aquesta comunitat imperfecta, perquè sóc com Pere, perquè jo nego a Jesús més de deu vegades abans que al gall se li acudeixi de cantar...
...però oi que si ara jo muntés una comunitat en la qual s'adorés una pilota i aconseguís que d'aquí dos mil anys tothom en digués "església" tu, des d'ara, diries: "no, aquesta no és l'Església de Jesús!"? Crec que a això es refereix el director de la pel·li.
Segons la manera actual de concebre l'església no n'hi ha una, sinó moltes (catòlica, anglicana, luterana...); en canvi, si creus en l'església com a comunitat dels qui estimem el Jesús de l'Evangeli... no som tots germans?
Jo he tornat, després d'un temps de ràbia, a sentir-me església, perquè la sento com un projecte. Com diu un filòsof, que per cert és catòlic (Alasdair MacIntyre): els pitjors enemics de la tradició són els tradicionalistes ;)
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada