ERROR DE CÀLCUL

HOMILIA DG-QR-B04 (Jn 3,14-21)

Us resulta familiar allò del poble d’Israel caminant pel desert, oi? El camí és llarg i molt feixuc. Perden la paciència. Se senten estafats. I comencen a rondinar contra Déu i contra Moisès per haver-los fet sortir d’Egipte. És aleshores que «el Senyor va enviar contra el poble unes serps verinoses que els picaven.» No cal ser molt perspicaç per veure que, en llenguatge bíblic, les serps posen de manifest els efectes mortals que té per a la convivència el verí de les murmuracions i de la desconfiança.

Ara bé, tot seguit, Déu proposa un remei sorprenent: «forja una imatge de serp i posa-la sobre un estendard. Els qui hauran estan picats, si la miren, quedaran salvats.» Mirar la serp vol dir mirar allò que els ha causat la mort! Déu ens convida a mirar cara a cara la mentida que ens enverina i ens mata. Aquest és el primer pas per salvar la vida, per restaurar la confiança i per entrar en una lògica de veritat i de transparència oposada a la lògica pròpia del pecat. El pecat i la salvació: totes dues coses en un mateix lloc. Quin contrast!

L'evangelista Joan fa esment d'aquesta serp d'aram que Moisès va enlairar en el desert, perquè Nicodem entengui com és que «el Fill de l'home ha de ser enlairat», fent referència a la seva creu. Enlairant el seu Fill, Déu exposa als ulls de tothom allò que restava ocult en la seva intimitat. Déu ha jutjat el món digne de rebre el seu Fill únic, digne de contemplar la intimitat d’amor que els uneix des de sempre i per sempre, i de poder-ne participar!

Què podem dir si hem de jutjar pel resultat? La primera resposta que ens ve al cap és que Déu s’ha equivocat. Déu ha comès un immens error de càlcul. No mereixíem tant. En efecte, Déu ha sobrevalorat el món, és a dir, l’ha estimat molt per sobre del què el món val.

Què ens passa als creients, aleshores? No som ni més bons ni més perspicaços ni més ben disposats que els altres. Ens passa que, en mirar el Fill enlairat, hi reconeixem el rostre d’un Déu que ha sobrevalorat el món de tal manera que ha arribat a l’extrem de cometre aquest afortunat error de càlcul que ens ha salvat. I ja està.