divendres, 30 de març de 2012

MARE I FILL

HOMILIA B-FS-RAMS (Mc 14,1-15,47)

He tornat a mirar-me la pel·lícula de Mel Gibson sobre la Passió de Crist. És cert que li sobren litres de sang i acaba pagant el preu de seguir massa d'aprop els excessos visionaris de la monja agustina Anna Caterina Emmerich (1774-1824). Tot i això, té alguns fragments i un aire que m'acosta com cap altra pel·lícula a la Passió del Senyor, ni que sigui a risc d'agafar una indigestió de sang i fetge.

Per a mi, la clau d'aquesta pel·lícula és la figura de Maria. Penso que és a través de Maria que la Passió de Crist pot ser contemplada i aquesta pel·lícula suportada. La fe ens permet acostar-nos a la Passió de Crist a través dels ulls de Maria, no com una trampa, sinó com una llicència que l'Esperit avala.

Hi ha una escena que, només ella, justifica la despesa de tota la pel·lícula. S'ha fet de nit, Jesús ha rebut doble ració de flagels i "descansa" lligat de mans a una cadena que penja de la volta del calabós. Maria deambula en silenci pel claustre del pretori, amb els cinc sentits posats en alguna cosa que la absorveix per complet. De cop, Maria s'ajup i camina literalment a quatre grapes... és l'amor felí d'una mare buscant el seu fill. S'atura de cop, les mans adherides en aquell lloc precís, com una ventosa... «aquí... ets aquí!» Acosta la galta al terra i la deixa reposar com si a través d'aquella pedra freda pogués acaronar la galta de Jesús. Tanca els ulls... «no tinguis por, fill meu, sóc aquí.» Jesús aixeca els ulls, lentament, com assentint amb la mirada al contacte: «ho sé, mare.»

La Passió és això, fixeu-vos: una mare auscultant, a quatre grapes, el cos malferit del seu fill a través de l'empedrat. La violència del pecat ha decretat entre els dos la més cruel distància i, tanmateix, són un de sol, inseparables. Un món fred i impenetrable col·loca el patiment de l'innocent a l'altra banda d'un empedrat que només l'amor maternal de Déu pot transpassar. I, de fet, ho fa.

5 comentaris:

Carme ha dit...

Gràcies sempre per la teva homilia setmanal i avui també et vull agrair la "carta oberta als amics de Sant Ignasi de Lleida".
Bona Pàsqua i bon "nou camí".

glòria ha dit...

On puc trobar "la carta oberta als amics de Sant Ignasi de Lleida"? Gràcies Marc per les homilíes i Bona Pàsqua

Marc Vilarassau sj ha dit...

Glòria, ha sortit al TRUC que és la revista de la parròquia, pots passar-te per la parròquia? coneixes algú que te la podria facilitar? si no és així, envia'm el teu correu en un missatge que no publicaré i ja te l'enviaré jo, una abraçada
marc

Mamen ha dit...

Gràcies Marc. Gràcies Senyor per aquest Marc dels meus divendres. Un abraç als 2.

Carme ha dit...

Perdoneu per "crear polèmica". La carta oberta és al TRUC i també a la pàgina web de la parròquia de sant ignasi de lleida. gràcies de nou per tot el teu itinerari amb nosaltres.