HOMILIA "EXTRA DE NADAL"
PECAR CONTRA LA CARN (Jn 1,1-18)

Sóc massa poc "carnal", Senyor.
Confesso que peco sovint contra la carn.
L’esperit també pot pecar contra la carn.
És més dolorós als teus ulls el pecat contra la carn
que el pecat de la carn.

“Golut i bevedor”,
això és el que deien de Jesús els “espirituals” del seu temps,
“aquell que va amb prostitutes i publicans”.

Moltes capes, defenses i proteccions em separen del món i dels altres.
Obsessionat per la pròpia salut, oblido la salut dels altres.
Obsessionat pel propi benestar, oblido el benestar dels altres.
Obsessionat per la pròpia seguretat, m’oblido d’assegurar els altres.
Obsessionat per la realització personal, oblido la realitat dels altres.

Perdona’m, Senyor del món, per tenir por i per fugir del món,
del món que tu has creat,
que tu habites i acompanyes amb infinita tendresa,
rient, plorant, escoltant i estimant
amb un cor que, de tan diví, s’ha fet de carn.

Canvia'm el cor, aquest cor de pedra que pesa com un mort.
I dóna’m un corn de carn, vulnerable, tremolós,
capaç de bategar a cops de realitat, de persones i de rostres.
Un cor gran, on hi càpiga tota la carn estremida del món.

“Com pot néixer un home que ja és vell?
És que pot entrar una altra vegada a les entranyes de la mare?”
I Jesús li dóna aquesta resposta a Nicodem:
“Déu ha estimat tant el món…”
Has estimat tant el món, Senyor, que has fet teva la seva carn!

Dóna’m un cor de carn, unes mans de carn i uns ulls de carn.
Crec en la resurrecció de la carn,
però abans he d’aprendre a viure i a morir
sòlidament arrelat en la carn.
Déu encarnat en Jesús, Déu de carn,
ajuda’m a no pecar contra la carn,
contra la carn del món, contra la teva carn.