XOPS

[HOMILIA C-BAPTISME DEL SENYOR (Lc 3,15-16.21-22)]

"En aquell temps, la gent vivia en l'expectació", esperant que Déu es mullés d'una vegada. Qui és el Messies? No serà Joan? Cal que seguim esperant encara? Quan ho sabrem? Quan et mullaràs, Senyor?

Doncs bé, Déu, per fi, s'ha mullat... i quin aiguat!

Jesús ve a dir-nos que Déu es mulla per nosaltres, que no s'ho mira de la riba estant, que es llença a l'aigua i que arrisca la vida per salvar-nos. Entenem molt bé l’estranyesa de Joan Baptista: "Com és que tu véns a mi... i et mulles així?" La veritat és que no hi estàvem acostumats a un Déu així, a un Déu que ve a nosaltres quasi d'incògnit, a un Déu que es posa a la cua dels pecadors, a un Déu que es submergeix en la nostra història, a un Déu que ha quedat xop d'humanitat, calat fins a la medul·la per la tendresa i pel pecat.

És cert, Déu ens ha agafat per sorpresa, no ens ho esperàvem, no ara ni d'aquesta manera: Déu s'ha llençat de cop a l'aigua i ens ha esquitxat. Com quan estàs assegut al marge de la piscina i de cop ve un d'aquells nens 'encantadors' que es llença fent la bomba al teu costat. Quedes tot xop i amb cara de tonto. Déu ha arribat així, discretament, d'estranquis, com diu la primera lectura: "no crida ni alça la veu, no es fa sentir...", a la cua dels pecadors, com un més, sense aixecar bandera. Però de cop ha fet "xof" i tots els qui estàvem pacíficament asseguts a la riba, hem quedat xops. Empapats de Déu, xops d'esperit, calats fins el moll de l'os.

Els cristians ortodoxes celebren avui l'Epifania, la manifestació de Déu en Jesús, la manifestació d'un Déu xop d'humanitat. Jesús va sortir xop del ventre de Maria, i avui torna a sortir xop del riu. Així com Maria trencà aigües per infantar Jesús, avui l’univers també trenca aigües per infantar el Salvador. Jesús és xop, nosaltres som xops, tot l'univers és xop de Déu i de la seva glòria.