divendres, 20 d’agost de 2010

PORTA DEL CEL

[HOMILIA DG-TO-C21(Lc 13,22-30)]

Remenant els arxius he descobert que un diumenge com avui de ara fa tres anys vaig publicar, al meu parer, l'homilia més inspirada i sentida de les que he escrit. És per això que avui us proposo aquella mateixa homilia: AVUI HE TINGUT UN SOMNI
(Cliqueu a sobre del títol i l'ordinador us hi portarà)

5 comentaris:

Saltim Salto Quántico ha dit...

Fa tres anys no vaig llegir l'homilia, però ara he tingut l'oportunitat. Merci. M'ha agradat molt. I escrita amb molta naturalitat i fins i tot té un toc d'humor que, combinat amb le profunditat del que diu, la fan fantàstica.
Espero que et vagi anant tot bé,

Montse

Anònim ha dit...

Hola Marc,no la coneixia aquesta homilia,i és ben cert que és molt inspirada i sentida.. és genial.
Tots els que et coneixien preguntaven al Senyor "com és que el Marc s'está a la porta, esperant?"
Jo crec que conec la resposta:
ara és un moment dur per tú, estàs travessant una de les moltes portes estretes que ens presenta la vida, però aquí queda molt per fer i comptem amb tú per tirarles endavant, D'acord?
Estem amb tú.
Pau i bé.
Carme.

Anònim ha dit...

Hola Marc !!

Quina homilia tant i tant maca...

Un enorme petonas carregat de carinyo, d'una hobbit que ja saps que et te molt present !!

Saida

Anònim ha dit...

Marc, estic d'acord amb tu que és una de les millors homilies, aquests petits moments llegint-la em transporten als ressesos que tan enyorem...

Un petonàs.

Josep Mº i Marta.

Anònim ha dit...

Marc, estic d'acord amb tu que és una de les millors homilies, aquets petits moments llegint-les em trasportem als ressessos que tan enyorem.

Una forta abraçada.

Josep Mº i Marta.