divendres, 15 d’octubre de 2010

QUANT COSTA LA VISITA DEL PAPA?

M'haureu de perdonar, però avui en comptes de l'homilia deixeu-me que publiqui un comentari ad hoc sobre un tema d'actualitat que ens afecta a tots i a mi personalment: la visita del Papa. No me n'he pogut estar.

Sembla increible, però la pregunta que encapçala l'article és la qüestió que major interès ha suscitat fins ara la visita del Papa a Barcelona. Tothom sembla preocupadíssim i fins el més pintat té algun suggeriment genial al respecte. Doncs jo proposo que l'Església tregui pit i, en comptes de demanar perdó, s'atreveixi amb la gestió econòmica de l'esdeveniment. També jo m'atreveixo a fer la meva aportació i proposo el següent pla d'explotació econòmica de la visita papal.

El paquet més important és sens dubte el dels drets televisius. TV3 emetrà el senyal a no sé quantes cadenes de televisió, perquè sigui captada per cent cinquanta milions de persones. Sí, heu sentit bé, ho repeteixo en xifres: 150.000.000 de persones. No cal ser molt astut per adonar-se que això són molts calers. L'Església hauria de contractar un dels més aguerrits intermediaris, perquè no li prenguin el pèl en la negociació. Què tal en Mino Rahiola?

Per descomptat, s'implementaria un impost en concepte de venda de souvenirs. En alguns casos, no seria un impost sinó directament una multa, per atemptar contra el més elemental bon gust. Sense oblidar aquells que volen treure un profit llogant la terrassa o el terrat amb vistes a la Sagrada Família. No seria exagerat gravar-los amb un 18% del lloguer, com l'IVA, perquè la visita del Papa serà aquell dia, sens dubte, el gran Valor Afegit de les seves tribunes.

També cotitzarien, és clar, tots els grups antipapistes que aprofitaran la visita per manifestar públicament els seus idearis, ja que obtindran un altaveu immillorable per donar a conèixer al món les seves reivindicacions. Inclouríem en aquest grup, per afinitat, tota la corrua de vàndals professionals que, ben segur, no desaprofitaran l'ocasió per cremar algun container, amparats darrera pancartes impecablement antisistema. Proposo que una bona part d'aquesta quota "altercadista" reverteixi directament en els pobres Mossos que ben merescut ho tenen.

Ah, i per descomptat res de demanar als fidels una aportació especial. Per una vegada, que els fidels no paguin res, que gaudeixin i punt, que ho tenen més que merescut. La pregunta aleshores no serà ja quan costa la visita del Papa, sinó què farà l'Església amb tots els diners recaptats? Si la pregunta és interessant, la resposta ho és encara molt més: ras i curt, farà el que li vingui de gust, faltaria més que hagués de donar explicacions!

De totes maneres, i coneixent al personal, molt em temo que farà servir la major part de la recaptació en assistir socialment a persones que queden fora dels ajuts oficials, com ha fet sempre, escurant-se la butxaca i sense demanar subvencions. I amb el que quedi, seguirà mantenint per compte propi tant de patrimoni artístic i religiós comú, tot i saber que els demagogs de sempre ho seguiran imputant, amb grans escarafalls, a la seva "escandalosa riquesa".

3 comentaris:

Anna ha dit...

Hola Marc,

Com tantes vegades, crec que trobes les paraules adequades. Fa dies que em ronda pel cap aquest tema, i ja m'estava posant una mica nerviosa... Jo no sóc gran seguidora del papa ni d'aquests esdeveniments, més aviat els defugeixo. Simplement és la meva particular manera de viure-ho.
També sóc -com qui diu- la primera en criticar algunes contradiccions i actituds de la cara més visible de la jerarquia de l'Església. Ara bé, estic una mica cansada de tants escarafalls amb la visita del papa i el tema econòmic, quan si algú sap de despeses desorbitades i absurdes tot sovint és l'ajuntament, la generalitat, el govern central i tants altres representats de certes elits amb pretensions intel·lectuals. Si critiquem de vegades un nivell d'intrusisme o paternalisme en l'esglési oficial, almenys tinguem la delicadesa de no cometre el mateix error! A més de l'economia de la institució, si la religió és un vestigi o un llastre del passat, potser això ja ho decidiran aquells qui creuen.

Fins aviat!

Miquel Esteve ha dit...

A mi, Marc, m'agradaria saber que ens diria el mateix Jesús de tot això. Des de fa temps que penso que enlloc d'apropar-nos al missatge primigeni el que fem és justificar el capitalisme de rerefons que ho transcendeix tot, fins i tot el món de la fe. Apa, una abraçada ben forta i un parell de bolets per suportar les quimios. I recupera't aviat, eik. Fa falta gent com tu dins l'Esglèsia.

Miquel Esteve

Anònim ha dit...

Hola Marc,
com sempre genial, trobant la part positiva de la vida, i compartint-la amb nosaltres.
Fa molts anys que no se de tu, i les noticies que em va donar l'altre dia el Miguel Flaquer no era gaire agradables de sentir. Així que ànims, tota la meva estimació i totes les meves pregaries aquests dies estan amb tu, que Déu et doni tota la força necessària per tirar endavant, que et necessitem al nostre costat!!!! Per l'escola on treballo els dilluns repartim les teves homilies entre les profes de reli, jejeje Ets el somriure de cada dilluns.
Petons i pregaries,
Marilén Baixas