ESPECIAL DE CENDRA

El meu amic Josep Maria fuma caliquenyos i llença la cendra al terra. La seva habitació sembla un cendrer i el seu coixí una burilla estarrufada. Tot té el color i la textura de la cendra, els llibres, la roba, l’ordinador i fins el paisatge que es veu per la finestra.

La cendra ens recorda que som poca cosa i que, tard o d’hora, tot acaba en cendra. ¿Exagero? Potser sí, però per molt que ho edulcorem, tots hem de passar per la prova, no del cotó, sinó de la cendra. ¿Com queda la nostra vida sota el prisma de la cendra? Els meus èxits, ¿com queden quan són impregnats de cendra? Els meus fracassos, ¿són tan terribles sota la pàtina que hi deixa la cendra? Ens podem desanimar, però això és no entendre l’immens benefici de la cendra.

Quedaríeu sorpresos dels usos i les utilitats que té la cendra: “Con cuidado, la ceniza puede reutilizarse. Se usa en la construcción como componente del hormigón, como hicieron en el dique del Támesis en Londres. En Alemania, con la ceniza reciclada se hacen bloques de cemento con menor gasto de energía. Mezclar pequeñas cantidades de ceniza con la tierra del jardín ayuda a retener el calor. Las cenizas de madera, ricas en potasa, pueden actuar como fertilizantes. También puede hacer senderos de ceniza en las zonas que se embarran enseguida. Ah, y son buenísimas para pulir o limpiar cacerolas quemadas, y hasta puedes hacer legía filtrando agua en las cenizas”.

El camí de la quaresma comença amb la cendra, la cendra útil i saludable, la cendra que neteja els ulls, el cor i l’ànima, la cendra que va netejar David de tota la seva misèria amagada. Perquè la cendra potser rebaixa l’autocomplaença, però no l’autoestima. La cendra augmenta la veritable autoestima, la que es mostra quan les falses aparences s’esvaeixen, i la fa més autèntica.

¿No heu sentit mai com Déu us mira? ¿Heu vist mai els seus ulls? Són els únics que veuen a través de la cendra. Alguns místics ho han dit i és veritat: l’amor de Déu crema. I el resultat d’aquesta combustió en la nostra vida és la cendra.

L’altre dia vaig entrar a l’habitació del meu amic Josep Maria i vaig passar el dit per la tapa d’un llibre cobert de cendra. El meu dit va quedar brut, però vaig llegir un títol que deia: “L’Ombra del Vent”, i vaig pensar: “mira, l’Amor de Déu és el vent i la seva ombra és la cendra”.