dissabte, 23 de febrer de 2008

HOMILIA DG-QR-A03
DÓNA’M SET (Jn 4,5-42)

Fins i tot les vides més plenes i pletòriques conserven un no sé què de nostàlgia i un fons expectant a la mirada. Hi ha com un espai disponible que portem gravat a l'ànima, com una certa plenitud ajornada, que és com el nostre codi de barres. Hi ha silencis que cap música no pot callar. Hi ha solituds que cap presència no pot acompanyar. Hi ha buits que cap societat no pot omplir. Hi ha sets que cap aigua no pot saciar.

Tants pous, tantes sets
Aquesta set és la que li devia notar Jesús a la samaritana. La mateixa set que se’ns nota a tots nosaltres, per molt que, en aparença, tinguem totes les sets saciades. Perquè, diguem-ho ben clar, en la nostra societat no hi ha lloc per la set. Només els necis i els pobres passen set. Avui en dia, tenim pous abundants per fer callar la nostra set de forma immediata. Ens apressa la set d’eficàcia? Tenim el pou de la tecnologia. Ens inquieta la set d’espiritualitat? Disposem d’abundant literatura esotèrica. Ens mou la set de transcendència? Tenim el pou de l’art i de l’espectacle. Ens atreu la set del risc? Disposem de l’esport d’aventura... Un pou per cada set i una set per cada pou. Aigua abundant i a l’abast dels qui se la poden pagar. Fins a oblidar aquella set de Déu que cap aigua no pot saciar.

Déu es fa present en la set
L’aigua apareix molt sovint a l’Escriptura com a signe d’una altra cosa, un lloc de passatge en el qual no ens hem d’entretenir massa, perquè hi ha el perill de quedar emmirallat. El poble d’Israel havia quedat emmirallat en l’aigua; per això, quan els en falta, comencen a dubtar de Déu. Els israelites es creien amb dret a l’aigua, incapaços d’entendre que a Déu se l’ha de trobar en la set si se’l vol trobar en l’aigua. Déu es fa present en la set, recordant-nos que només Ell pot saciar del tot aquesta set, recordant-nos que qualsevol altra aigua no fa més que despistar la set sense saciar-la.

Un Déu assedegat
I si Déu es fa present en la set és perquè Ell sap molt millor que nosaltres el que significa passar set. La set de Déu és, molt abans que la set que nosaltres tenim d’Ell, la set que Ell té de nosaltres. Sí, Déu es mor de set per nosaltres. El Déu tendre, el Déu misericordiós, el Déu compassiu i benigne; però també el Déu gelós, el Déu colèric i el Déu temible no són més que maneres de parlar, de manera més o menys encertada, d’un Déu assedegat. I és que l’amor dóna set, set de la persona estimada, set del seu bé i de la seva benaurança. Jesús en creu és la viva imatge d’un Déu assedegat, que estima la humanitat fins a morir de set per ella, una set que no l’apaga una esponja mullada en vinagre.

La set de la samaritana
Jesús comença el diàleg amb la samaritana demanant-li aigua. Jesús també es mor de set, la mateixa set que Déu té de nosaltres. La set de la samaritana i la set de Jesús, confrontades. Les nostres petites sets i la set que Déu té de nosaltres, confrontades. La seva set de justícia confrontada a la nostra set d’harmonia; la seva set de misericòrdia confrontada a la nostra set de reconeixement; la seva set de compassió confrontada a la nostra set de seguretat. No és una confrontació per a empetitir la nostra set, sinó per a engrandir-la; no per a ridiculitzar-la, sinó per a dignificar-la. Nosaltres ens convertim, a les seves mans, en un pou d’on es pot treure aigua. És un pou fondo, cal baixar molt, però Ell està disposat si nosaltres l’ajudem. Cal començar per la veritat, que és com una immersió, amb quelcom de perforació, sovint traumàtica, però sense ella no hi ha aigua. Ell coneix, estima i desitja la nostra aigua, per això, la seva set ens salva.

Dóna’m set
Benaurada la set que ens manté oberts a Déu i als altres! Les persones que han canviat el món, han sigut persones profundament assedegades. Han estimat aquesta set que els parla de Déu, fins i tot, quan més els manca. Persones que han mantingut la set de justícia, en el desert d’una injustícia abrusadora. Persones que han suportat la set de pau, sota la pressió ensordidora de les bombes. Persones que intenten viure a fons la seva fe en el sí d’una església que sovint les col·loca al marge. Persones que s’han pogut omplir de Déu perquè han renunciat a saciar aquella set amb qualsevol aigua. Necessitem persones, com la samaritana, que ens donin les coordenades d’Aquell que, assegut a l’escaire dels nostres pous locals, ens pot donar la Set que mereix la seva Aigua.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Les teves homilies et fan viure el evangeli i ficarlo en práctica, gracies.


Adriana de Sort