HOMILIA DG-AD-C01
LA LLEI DEL CONSENTIMENT UNIVERSAL (Lc 21,25-36)

¿QUINA ÉS LA LLEI PRINCIPAL DEL L’UNIVERS? ¿La llei de la gravitació universal? ¿La llei de la relativitat? ¿Les lleis de Mendel? ¿La llei del mercat?

No, totes aquestes lleis miren d’explicar l’univers, la llei principal no es limita a explicar l’univers, sinó que el sosté. ¿Quina és aquesta llei que sosté l’univers, a més d’explicar-lo?
La podríem batejar amb el nom de “LLEI DEL CONSENTIMENT UNIVERSAL”, vindria a dir el següent: el principi dinàmic d’aquest univers creat per Déu és el consentiment. L’univers ha nascut d’un consentiment (¡molt més potent que una explosió!) i camina cap a la consumació d’aquest consentiment.

¿QUÈ ÉS UN CONSENTIMENT? És un “sí” compartit, un “sí” d’anada i tornada. El que passa entre dues persones quan és casen, per exemple, és un consentiment. Ens con-sentim, sentim l’un amb l’altre. Consentim a la comunió. L’univers és el desplegament en el temps d’aquest moviment que va del consentiment a la comunió.

En llatí, el consentiment s’expressa amb una fórmula concisa i rotunda, que no és una marca de cotxes: “FIAT”, que es faci, endavant, via lliure, SÍ...

L’advent subratlla aquest fet. Som fruit d’un consentiment: Déu ha dit “fiat”, que es faci... i anem cap a un consentiment: Maria prepara en el seu interior la resposta, el fiat que ens representarà a tots. Així es tanca el Big-bang: la creació donarà el seu millor fruit, nascut del ventre verge d’una humanitat encara per estrenar.

Des d’aleshores, els cossos graviten atrets per la força d’aquest fiat; el temps és relatiu a la força d’aquest fiat; les plantes vegeten gràcies a la força d’aquest fiat; els animals viuen per la força d’aquest fiat; els homes i les dones estimen amb la força d’aquest fiat; la humanitat, si és que progressa, ho fa gràcies a la força d’aquest fiat.

Al Col·legi Claver de Raïmat hem escollit aquest lema de Nadal: “Sent el Nadal”, podríem adaptar-lo per dir “con-Sent el Nadal”: aquest advent, prepara’t per a consentir el Nadal, prepara de debò el teu fiat al Nadal de Déu en el món. Déu necessita del teu consentiment, el seu fiat s’ha de trobar amb el teu perquè sigui Nadal. Si dones el teu consentiment a tantes altres coses que te’l reclamen (¡amb una insistència tan especial durant aquestes festes!), aleshores no serà Nadal, no per a tu, perquè Déu no és com el Corte Inglés, Déu no pot imposar-nos el Nadal.

Aquest advent hem de guardar el nostre consentiment per a Déu, com Maria, i això exigeix una intensa preparació. Com podem preparar el nostre consentiment per a Déu?

§ “que l’excés de menjar i beure...”: donant-nos de baixa de tots aquells consentiments que ocupen el nostre cor i les nostres mans. L’austeritat és una purificació del consentiment. Només puc donar el fiat a una cosa important quan he dit no a tantes altres de secundàries.
§ “estigueu alerta pregant en tota ocasió”: covant el desig d’allò que és realment important en la intimitat del silenci i la pregària, santuaris del consentiment primordial, espai i temps per reviure el consentiment de Déu a la nostra vida.
§ “molt aviat sereu alliberats”: només alliberats de la tirania de l’ego podem consentir als altres. Con-sentir implica con-servir, Jesús ens ensenya a consentir quan diu que el Fill de l’home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la vida pels altres. El servei és el bressol del consentiment.

Les tres actituds bàsiques de l’advent: el dejuni, la pregària i l’almoina, són la millor preparació per a respondre al consentiment de Déu. Aquest advent, ¿per què no comencem a experimentar, un cop més, els vivificants efectes de la llei del consentiment universal?