diumenge, 26 de novembre de 2006


PERSEGUEIXO UNA MIRADA
Aquella que mira el fons de les persones i de les coses
Que ateny el santuari interior i no el profana
Que veu persones, històries, ferides
On els estranys veuen enemics, defectes, nafres
Que venç el temps perquè l’acompanya
Amb la paciència càlida d’una carícia
Amb el segell cilíndric de la tendresa
Que deixa marca arreu on passa
Que sedueix perquè no busca seduir
Que convenç perquè no busca convèncer
Que despulla perquè ella mateixa va despullada
Que asserena perquè suporta l’esguard inestable de l’ànsia
Que sana perquè ella abans ha estat sanada
I les cicatrius són la cal·ligrafia de la seva història
Escrita en un llibre que comença a cada pàgina
I que mai no es tanca

2 comentaris:

Roger ha dit...

Uau!
Paraules sàvies... i plenes de significat!

... Que sedueix perquè no busca seduir
Que convenç perquè no busca convèncer ...

quanta raó!
Fins ben aviat!
Roger

Anònim ha dit...

Com m'agrada aquesta mirada.
A qui i com he de mirar per trobar-la?
Què he de deixar de mirar per cercar-la?
Com m'agradaria oferir aquesta mirada.