HOMILIA DG-AD-A02
EL GRAN INQUISIDOR (Mt 3,1-12)

Joan veié que molts dels deixebles del Gran Inquisidor venien a fer-se batejar, i els va dir:

“Cria d'escurçons! Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s'acosta? Doneu els fruits que demana la conversió… Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc.”

Però ells, amb to conciliador, li van dir:

“Menos lobos, Caperucita, que venim en so de pau. Primer escolta’ns i, després, opina. La teva intenció és bona, però equivocada. Tens una imatge massa elevada de l'home i et dediques a crear falses expectatives que no fan més que engendrar frustració i ressentiment. Tu no coneixes el cor de l’home com el coneixem nosaltres, en això et portem molts anys d’experiència.

Hauries d’aprendre de l’Hugo Chávez i dels altres grans populistes del nostre temps. Ells sí coneixen el cor de l’home i saben oferir el que la gent necessita: gestos grandiloqüents, exabruptes a banda i banda, subvencions a canvi de fidelitat, i paraules, moltes paraules. Molt fum i poca flama, molt rostoll i poc fonoll. I la gent entusiasmada.

Perquè els extrems es toquen, saps. Darrerament, tenim signes molt esperançadors al respecte: feixistes contra antifeixistes, skins pelats contra skins peluts, neoliberals contra antisistema. Tots amb la mateixa ràbia. La violència tot ho anivella i és la glòria. És el sistema més eficaç de mantenir el poble entretingut i subjugat: injecta’ls una bona dosi de radicalisme i veuràs com piquen, queden com fascinats, enganxats com les mosques a la mel.

La gent està aclaparada, per això venen al desert. Busquen i no saben el que busquen. Tenen sensació de buit i volen emplenar-lo, però s’ha d’anar molt en compte. En això, tu ets especialment irresponsable. Els fas creure que poden convertir-se, que poden canviar les actituds i les motivacions. Però la gent és el que és, i la il·lusió del canvi no fa més que incrementar la seva angoixa.

No veus que necessiten ajuda, que sols no se’n surten. No són capaços de fixar horitzons a llarg termini, i encara menys d’arrelar aquests horitzons en la fidelitat i en la responsabilitat. No t’adones de les disfuncions psicològiques que pot provocar el teu discurs? Com se’n sortiran si no poden donar les culpes als altres dels seus mals?

Quin servei els pot fer el discerniment? Per què tanta insistència en fer atenció als moviments interiors de l’ànima? Què els pot aportar l'aprendre a distingir entre la consolació i la desolació, entre la intenció recta i la intenció torta? D’això ens encarreguem nosaltres. Ells que vegin “el Diario de Patricia” i que mirin de no matar-se.

Posem un exemple: la prostitució. Sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà. Ja se sap que no sempre és un ofici net i polit, però anem avançant. Ja se sap que cada cop hi ha més noies passant fred als marges de les nostres carreteres secundàries, esclavitzades per xarxes de proxenetes internacionals, amb nul·la cobertura legal i sanitària. Però són les exigències del mercat i els seus inevitables danys col·laterals. Són les lleis immutables del mercat, vàlides per a les coses, però també per a les persones.

Ja sabies que la pornografia per Internet és dels negocis que creixen a un ritme més frenètic? Per alguna raó serà, no? Hem aconseguit ajuntar la pornografia i la salut. Diuen que masturbar-se un cop al dia ajuda a expulsar substàncies cancerígenes. Aconsellen pornografia a les parelles amb disfuncions sexuals. Però de com ajuntar el sexe i l’amor, ni una paraula. Per fi. I a sobre donem feina al psiquiatres i als advocats. Els primers perquè recomposin el subjecte, els segons perquè descomposin la parella. I que la roda no pari de girar.

Encara vols que es converteixin? Però si mai no havíem estat tan bé. Fins i tot el sistema d’evacuació és perfecte. Importantíssim. Perquè la gent, sense adonar-se’n, va generant un rebuig, una agressivitat, una violència directament proporcional al seu grau d’alienació. Aquesta violència, mal gestionada, es podria tornar contra nosaltres. Quan més eficaç és l’alienació, més eficaç ha de ser el drenatge.

L'Església és el boc expiatori perfecte per a descarregar-hi tota la ràbia acumulada. I quant més retrògrada sigui, millor. No falla: marginen els homosexuals, menystenen la dona, abusen dels nens. Odien el progrés, mantenen el poble en la ignorància i en la minoria d’edat. Estan podrits de riquesa, tot i que prediquen la pobresa. Exprimeixen la gent amb els impostos i treuen els diners a les oenegés. Donen pa a canvi de conversió i ordinadors a canvi de fe. I a més són vells i van vestits de negre. Genial, no? Els del nostre departament de pamfletisme són uns cracks.

Bé, estimat Joan, ja veus que no som tan dolents, esperem que consideris la nostra postura i et converteixis. Podria ser un fruit positiu d’aquest Nadal, que ja fa tants anys que celebrem sense ensurts ni entrebancs. Si us plau, mira de no espatllar-ho."